Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
xenoglòssia
Esoterisme
Fenomen consistent en el fet que un mèdium parli o escrigui en una llengua que no coneix o en més d’una.
Alguns casos han estat explicats per una suposada memòria oculta criptomnèsia , i altres per telepatia o per una percepció extrasensorial Els espiritistes solen atribuir-la a l’acció dels esperits dels difunts
signatura en blanc
Signatura que hom posa en un full perquè un altre l’ompli de la forma convinguda o perquè hi escrigui el que vulgui.
n
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Catorzena lletra de l’alfabet català, anomenada ena [pl enes].
La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…
cos d’escriptura
Dret processal
Prova judicial que consisteix en el fet que la part que no reconeix com a seva la lletra que figura en un document que el contrari addueix que li pertany escrigui davant el jutge per a poder confrontar pericialment ambdues escriptures.
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…