Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
onosma borda
onosma borda
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, de fulles espatulades, disposades en roseta, i de flors blanquinoses agrupades en panícules.
Creix en espadats i penyalars, als Pirineus
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus
falcònids

Famella d’astor
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, amb el cap cobert de plomes, excepte a la base del bec i al voltant dels ulls.
Tenen el bec curt i ganxut, les potes robustes, amb el dit extern unit al mitjà per una curta membrana, i fortes urpes a la base de cada dit Ocells solitaris i diürns, planen i són actius depredadors Nien en els espadats, els arbres o el sòl Els falcònids comprenen nombrosos gèneres i espècies, molts dels quals habiten als Països Catalans Pertanyen a aquesta família les àguiles , els aligots, els falcons , els esparvers, els milans , els astors i les arpelles
falcillot
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels apòdids que pertanyen principalment als gèneres Apus i Chaetura
.
Fan uns 16 cm de llargària, i tenen el cos curt, en forma de fus, les ales llargues i estretes, punxegudes i en forma de dalla, el bec curt i molt ample, i la cua curta i generalment en forma de V Són insectívors, i cacen mentre volen, a velocitats que poden arribar a atènyer els 200 km/h Habiten en colònies, i fan el niu amb materials diversos, arreplegats al vol i aglutinats amb la saliva enganxosa que secreten abundosament durant l’època de nidificació, en cavitats, a l’exterior d’edificis o bé en espadats, segons les espècies La posta és d’un ou a tres
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…
escalada

L’escalada integral no utilitza corda i comporta un alt risc
Centre Excursionista de Tarragona
Escalada
Activitat esportiva relacionada amb el muntanyisme que consisteix en l’ascensió de parets amb l’ajut de les extremitats inferiors i superiors per a superar la dificultat que se’n deriva.
Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…