Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
u
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-unena lletra de l’alfabet català, anomenada u [pl us].
La forma actual de la U és una evolució de la v La grafia u representa el fonema vocàlic /u/ en posició tònica i l’arxifonema /U/ en posició àtona, en tots els dialectes cub kúp, salut selút, muntanya muņtáne A vegades, forma part, sense valor fonològic, de seqüències gràfiques, com ara ‘gu’, ‘qu’ seguides de vocal palatal guiar giá, quisso kísu o, com a primer element d’un diftong creixent, quan aquelles seqüències van seguides de vocal no-palatal o en el cas de ‘gü’, ‘qü’ guany gwán, quatre kwátre, güellar gwelá, qüestió kwetió Pot comparèixer igualment com a segon membre d’un diftong…
estrident
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant caracteritzada per una absència total d’harmonia en la seva representació espectrogràfica.
En català, són estridents les realitzacions /f/ , /s/ , /z/ , /š/ i /ž/
espectròmetre
Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…