Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
espiar
Observar cautelosament i d’amagat (algú, allò que fa, que diu, etc).
pesca
Electrònica i informàtica
Pràctica fraudulenta consistent a simular una identitat falsa, sovint per suplantació de la identitat d’una persona o d’un organisme determinats, sigui per correu electrònic, en una trucada o per altres mitjans, amb l’objectiu d’incitar les possibles víctimes a fer una acció que permeti robar-los dades personals, habitualment dades credencials o números de targeta de crèdit.
Els organismes suplantats en la pesca han estat tradicionalment les entitats bancàries, però també es veuen afectades passarelles de pagament, pàgines de compravenda i de subhastes, jocs en línia, serveis d’atenció al client, serveis d’emmagatzematge al núvol, serveis de missatgeria, empreses públiques, empreses de collocació per exemple, amb ofertes de feina falses, etc Sovint els delinqüents creen enllaços falsos als organismes suplantats des d’on roben les dades a les víctimes que hi accedeixen De vegades, també envien fitxers maliciosos que, un cop activats pels usuaris, permeten …
espia
Persona encarregada d’espiar aquells de qui hom vol saber les intencions, els passos, etc.
ciberatac
Sociologia
Electrònica i informàtica
Dret
Intervenció en un sistema informàtic a través de l’alteració del programari per dificultar-ne o neutralitzar-ne el funcionament normal.
Els ciberatacs modifiquen, entorpeixen o anullen l’activitat econòmica, política, administrativa, comptable, etc a la qual serveixen els sistemes informàtics que en són l’objectiu, i tenen en la interconnexió i la globalitat d’ internet la condició bàsica per al seu desenvolupament Les finalitats dels ciberatacs poden ser múltiples entre les més habituals cal esmentar el robatori o l’afany de lucre, i en aquest cas l’atac es fa mitjançant la infiltració en comptes bancaris o amb un programari de rescat ransomware que bloqueja l’accés als fitxers d’un ordinador infectat i que exigeix el…
escolta
Militar
Persona posada o tramesa a un lloc per escoltar allò que hom parla, per espiar o descobrir l’enemic, etc.
occità
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, anomenada també llengua d’oc, pertanyent a l’agrupament lingüístic gal·loromànic.
La denominació llengua d’oc procedeix de la veu oc , en occità “si’ L’occità és la llengua pròpia d’Occitània i constitueix, doncs, una de les llengües ètniques parlades al territori de l’actual Estat francès Quant als límits —que cal traçar atenent l’extensió de les altres llengües veïnes—, hom pot assenyalar, pel que fa als parlars oc / oïl , que la línia divisòria entre ambdós no sembla pas haver variat gaire des de l’edat mitjana hom pot fixar-la partint de la confluència dels rius Garona i Dordonya, seguint el curs de la Gironda i, per Angulema, fins a Châteldon A partir d’aquí, el…