Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ressuscitar
Fer recuperar, reconfortar físicament o espiritualment.
capellà castrense
Cristianisme
Sacerdot assimilat a la carrera militar que serveix espiritualment a l’exèrcit.
agustí | agustina
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes i congregacions religiosos sorgits de l’espiritualitat augustiniana.
Agustí establí al seu voltant una comunitat de clergues per a aquesta i per a d’altres, nascudes a imitació de la seva, escriví, vers l’any 400, una regla monàstica dita ad servos Dei , la qual, juntament amb els sermons De vita et moribus clericorum i les Enarrationes super psalmum 132 , formen els documents bàsics de l’ideal monàstic de sant Agustí, que exercí una forta influència en l’estructuració de la vida religiosa occidental També dirigí un grup de dones que vivien comunitàriament amb la seva germana la versió femenina de la regla unida a l’epístola 211 és una recensió molt posterior…
clergue regular
Cristianisme
Membre de diverses corporacions clericals, que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.
Institució sorgida al s XVI a Itàlia, s’hi destaquen els teatins teatí, els Clergues Regulars del Bon Jesús , fundats a Ravenna el 1526, i els Clergues Regulars de Sant Pau , fundats per Sant Antoni Maria Zaccaria el 1530 barnabita La corporació més nombrosa i important ha estat la Companyia de Jesús jesuïta Tot i que des del s XVII no han estat oficialment reconegudes noves institucions de clergues regulars, l’esperit i fins i tot el nom d’aquestes ha estat adoptat per moltes altres corporacions religioses
pol·lució
Antropologia
Creença que un determinat estat personal, una substància o una categoria de persones són impures i que el seu contacte contamina físicament o espiritualment els altres.
El contacte amb aquestes situacions o éssers impurs es creu que altera l’equilibri social i natural, i en aquest sentit, el concepte s’oposa al de puresa La distinció entre puresa i pollució es pot donar en àmbits molt diferents, des del religiós fins a nivells més quotidians com la higiene o l’alimentació Cada cultura tendeix a pensar que aquestes regles formen part de l’ordre natural de les coses, encara que la puresa i la pollució són construccions socials Cada situació de pollució és contrarestada per un ritual de purificació que retorna les coses al seu equilibri anterior A Purity and…
baptisme
Cristianisme
Primer dels set sagrament
consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església del Crist i reneix espiritualment.
Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…
transfinalització
Cristianisme
Concepte, elaborat per la teologia eucarística contemporània (Leenhardt) en l’àmbit de les explicacions fenomenològiques de la presència de Crist, que cerca d’expressar el fet que el pa i el vi eucarístics esdevenen el cos o la sang del Senyor, per tal com la paraula de Déu els crida i els porta a canviar de finalitat, la qual ja no és la d’alimentar corporalment, sinó la de fer-ho espiritualment i en la fe.
Si hom admet que la finalitat s’identifica amb la realitat objectiva d’una cosa, la doctrina de la transfinalització pot ésser acceptada com a catòlica
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…