Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
esquivada
Acció i efecte d’esquivar.
esquivador | esquivadora
Caçador encarregat d’esquivar la caça.
mosquer
Ventall per a esquivar les mosques.
bou embolat
Folklore
Acte festiu que es realitza de nit i a les fosques amb bous, a les banyes dels quals hom col·loca unes boles de quitrà que hom encén.
El joc consisteix a provocar el bou i esquivar les envestides de l’animal, neguitós per la calor i la proximitat del foc
vehicle ecològic
Transports
Vehicle automòbil que emet menys de 120 g/km de CO2
.
Els cotxes ecològics cotxes verds o nets són els únics que han aconseguit esquivar la greu crisi del sector automobilístic, ja que incrementaren les vendes un 22% el 2008 214 500 cotxes venuts més que l’any anterior, un any en què la venda d’automòbils disminuí prop d’un 30% De tota manera, al desembre del 2008, les vendes recularen el 8,5% respecte al mateix mes del 2007, fet que els experts han explicat com una mostra més de la incertesa que travessa el sector
mosquejar
Esquivar-se, un animal, les mosques amb la cua, sacsejant-se, etc.
wushu
Filosofia
Conjunt de les arts marcials xineses, emprades com a elements d’autodefensa, d’acrobàcia o per a mantenir la salut.
En el període de la dinastia Jin 265-439 el wushu fou molt influenciat pel taoisme i el budisme, i el metge i filòsof taoista Ge Hong 284-364 féu una síntesi entre el wushu i el txikung Es poden establir dos grans grups les tècniques sense armes mans buides o emprant armes en el primer grup, hi ha els distints estils de boxa, de moviments lents i suaus, com el taitxitxuan, la tècnica del nanquan del sud de la Xina, on predominen els moviments de braços, o l’estil de shalinquan, del nord de la Xina, de moviments precisos, ràpids i potents En el segon grup, les armes són l’espasa, la llança i…
espantamosques
Aparell, ventall, etc, que, agitant-lo en l’aire, serveix per a esquivar les mosques.
correfoc
Correfoc
Mikhail Zahranichny - Fotolia.com
Folklore
Mitologia
Joc de carrer en què la multitud corre per a esquivar els focs d’artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics de la mitologia popular.
Sol fer-se de nits, i constitueix un episodi essencial en nombroses festes majors i diades assenyalades arreu de Catalunya