Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
estalactític | estalactítica
concreció
concrecions calcàries a la cova del Salnitre (Collbató, Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Geologia
Precipitació que forma capes superposades, quasi sempre per acció de l’aigua.
Són molt freqüents les concrecions calcàries i silícies A les cavitats poden donar lloc a formes característiques estalactites, estalagmites, etc
estalactita
Fragment d’una estalactita
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Formació calcària de forma cilíndrica que penja de les fissures del sostre de les coves.
S'origina quan l’aigua que porta dissolt diòxid de carboni s’evapora, a causa dels canvis de pressió i temperatura, i el bicarbonat es transforma en carbonat càlcic i precipita formant les concrecions A l’interior de les estalactites hi ha un canal central per on circula l’aigua
hidrozincita
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de zinc, Zn5(CO3(OH)3)2
.
Cristallitza en el sistema monoclínic Mineral format inicialment com un gel i que ha passat totalment o parcialment a criptocristallí És d’un aspecte terrós o compacte, i forma bandes, capes concèntriques, eflorescències i estalactites Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 3,2-3,8 El color és blanc o groc pàllid És anomenat també flor de zinc
òpal
òpal
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sílice hidratada, SiO 2
· n
H 2
O.
Mineral amorf que es presenta en masses disseminades és un hidrogel que té la forma típica d’un gel arronyonat i d’aspecte viscós fins a l’interior L’esclat és de vidre o de cera i la densitat 2,1-2,2 Pot tenir tots els colors, i de vegades també és irisat Es pot produir per alteració tèrmica de silicats i minerals silicis, i també en minerals volcànics o bé en fonts termals, com a estalactites Presenta moltes varietats una d’elles és anomenada gira-sol
calcita
Mineralogia i petrografia
Carbonat de calci, CaCO3.
Mineral que, ensems amb l’aragonita, forma el dimorfisme del CaCO 3 Cristallitza en el sistema romboèdric es presenta en cristalls preferentment romboèdrics, prismàtics o escalenoèdrics donant lloc sovint a macles de complement i de compenetració, i també en formes compactes, oolítiques, pisolítiques i estalactítiques Generalment és incolora o blanca, amb lluïssor vítria o terrosa és uniaxial negativa, i les varietats transparents espat d’Islàndia presenten una intensa doble refracció Té una duresa de 3 i un pes específic de 2,72 És característica la seva exfoliació romboèdrica perfecta A…
cova

Cova amb estalagtites i estalagmites a les Muntanyes Guadalupe
© Corel / David Bunnell
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina el component horitzontal.
La majoria es formen a conseqüència de la dissolució de la roca per l’aigua carst Les roques on es desenvolupen són sedimentàries la majoria ho fan en roques carbonatades, principalment calcàries, tot i que poden estar metamorfitzades en marbres d’altres roques on abunden són als conglomerats de ciment calcari, als guixos, les sals i els gresos Les coves corresponen a la zona en què les aigües subterrànies formen el mantell freàtic, i es desplacen més o menys horitzontalment La majoria de coves actuals són restes de zones inundades antigues en què el nivell freàtic ha baixat i ara són seques…
creixement
Biologia
Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.
El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de…
estalagmita

Gran grup d’ estalagmites (Cova Lechuguilla, EUA)
© Corel - David Bunnell
Geomorfologia
Hidrografia
Concreció calcària formada al sòl de les coves per precipitació de l’aigua que cau de les estalactites.
A diferència d’aquestes, les estalagmites tenen una forma més aplanada i manquen de canal central en llur interior Unes i altres, tanmateix, acaben unint-se i formen pilars de formes sovint sorprenents