Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
estalvis

Estalvis
Estri de metall, fusta, etc., sobre el qual hom posa les cassoles, les olles, etc., que porta a taula per tal d’evitar que embrutin o cremin les tovalles.
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…
llibreta d’estalvis
Economia
Document expedit per una caixa d’estalvis o institució bancària que acredita el saldo a favor de l’imponent i recull totes les operacions realitzades.
racó
Estalvis que hom guarda.
mont de pietat
Economia
Història
Sociologia
Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.
El primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni, el 1462, a Perusa Itàlia, per evitar que la gent humil caigués en mans d’usurers Lleó X consultà el concili V del Laterà i publicà 1515 una butlla reconeixent la licitud dels interessos Aleshores floriren els monts de pietat a Savona, Màntua, Florència, Bruges i Lilla Amb el temps, en lloc de treballar amb llegats, els monts de pietat treballaren amb els diners produïts pels interessos Al segle XVIII tingueren greus dificultats a França i a Espanya per problemes d’usura Als Països Catalans les principals…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…
finançament subordinat
Economia
Emprèstit a llarg termini, emès per una entitat de rating elevat que, en la prelació de crèdits, se situa al darrer rang.
És un fons quasi propi que, legalment, és computat com a propi És utilitzat per les entitats bancàries per a incrementar els fons propis i el coeficient bancari de garantia, especialment per aquelles que, com les caixes d’estalvis no tenen altre camí per a fer-ho
Sistema Institucional de Protecció
Economia
Tipus d’integració d’entitats bancàries amb l’objectiu de consolidar la solvència i la liquiditat.
Contràriament a les fusions i de les absorcions, les diverses entitats poden mantenir cadascuna la marca, la personalitat jurídica, els òrgans de govern, l’obra social i les oficines diferenciats Les aliances mitjançant un SIP requereixen de les entitats contractants una vigència d’almenys deu anys, la cessió en comú d’almenys el 40% dels beneficis respectius, redistribuïts al seu torn de manera proporcional al pes de cada entitat en el grup resultant, i una política financera comuna Altres requisits són el compromís de la cessió mútua de liquidesa en cas necessari i la designació d’una…
balança de pagaments interior
Economia
Balança de pagaments aplicada intrastatalment.
La diferència bàsica amb la balança de pagaments pròpiament dita prové de la dificultat de quantificar-la a causa de la manca del control estadístic que exerceixen les fronteres Fou introduïda a Catalunya per Ramon Trias i Fargas, el qual amplià els estudis sobre balances comercials preexistents de Figuerola, Güell i Ferrer, Graell i Pi de Sunyer, i donà lloc, així, a d’altres estudis contemporanis Antoni Ros, Antoni Montserrat, Jordi Petit i Ernest Lluch, on destaquen, en conjunt, una balança comercial favorable, una sortida de capitals per a les finances centrals i les caixes d’…
crèdit
Economia
Intercanvi no simultani entre la prestació i contraprestació de béns, diners o serveis.
En l’acompliment de qualsevol acte creditici intervé el temps com a element constitutiu, i la confiança com a condició La principal funció del crèdit és de finançament de la producció abans de la demanda, és a dir, la unió de la propietat dels recursos productius amb les demandes dels seus productors El mecanisme de crèdit estalvia l’ús del diner, permet una planificació més flexible de les despeses i canalitza els petits estalvis de la societat Una superexpansió de crèdit pot produir inflació, i per a evitar-ho hi ha mesures econòmiques, com és ara l’elevació dels costs i la…