Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
tennis de taula
Nacha Hospital obtingué quaranta-quatre títols catalans i estatals de tennis de taula entre 1952-63
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Esport de pilota que enfronta dos jugadors o dues parelles de jugadors situats cadascun a banda i banda d’una taula dividida transversalment per una xarxa i amb una ratlla central que va d’extrem a extrem.
El joc consisteix a colpejar una pilota amb una pala per fer-la passar pel damunt de la xarxa fent que boti en el camp contrari de manera que l’adversari no la pugui tornar La pilota ha de botar primer en el camp del jugador que executa el servei En un partit de dobles, el servei es fa en diagonal La taula té unes mides de 274 cm de llarg per 152 cm d’ample i 76 cm d’alçària La xarxa s’eleva fins els 15,25 cm La pilota, de plàstic abans era de celluloide, és blanca o de color taronja, té 40 mm de diàmetre i pesa 2,7 g Històricament, les pales han estat de fusta i cobertes de pergamí, de paper…
llei recopilada
Dret
Disposicions recollides sistemàticament de les diferents legislacions estatals.
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals…
llei fonamental
Política
Dret constitucional
Llei que defineix i regula l’activitat, l’organització i les institucions polítiques d’un estat.
En alguns ordenaments jurídics estatals pren la denominació de constitució
pla
Cartografia
Mapa topogràfic fet a escala superior a 1:10 000 i inferior a 1:200 000.
Hom sol reservar aquesta denominació als mapes estatals, als del cadastre i, sobretot, als excursionistes
podenc eivissenc
Caça
Modalitat de caça en què el caçador dirigeix els gossos de la raça podenc eivissenc, fins a sis, que busquen i capturen els conills, i els porten vius al seu amo.
Es fan campionats tant en l’àmbit de societats de caçadors, com territorials i estatals
prerrogativa
Política
Facultat important o privativa d’alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders.
anunciant
Comunicació
Tota persona natural o jurídica que utilitza la publicitat per tal de fer conèixer i introduir, en un mercat determinat, els productes —normalment amb marca— que fabrica o comercialitza, o els serveis que desenrotlla, sempre amb una finalitat comercial.
En aquest terreny també poden tenir la qualitat d’anunciants l’administració pública, els organismes estatals o paraestatals, les corporacions locals, etc, quan se serveixen de la publicitat als fins esmentats En general, l’anunciant encomana la creació, l’execució i la distribució de la seva campanya publicitària a una agència de publicitat
kirguís
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb mestissatge mongòlic que parla un dialecte turc i habita al Kirguizistan i a la regió autònoma del Xinjiang Uighur, Xina.
En nombre d’uns 1 500 000, els kirguisos viuen de la ramaderia nòmada, però es van tornant sedentaris i s’estableixen a les granges estatals Temps enrere hom confonia sovint el dialecte turc dels kirguisos i el dels kazakhs, motiu pel qual aquests eren anomenats kirguisos, i els qui pròpiament ho eren, karakirguisos o kirguisos negres
sovnarkhoz
Història
Política
Consells, vigents en 1957-65, encarregats de la gestió de l’economia en cadascuna de les repúbliques de l’URSS.
El seu objectiu fonamental era la introducció d’una certa autonomia de gestió regional en el sistema de planificació central El perill d’un cert protagonisme dels interessos locals enfront dels estatals portà a successives reorganitzacions d’aquests consells, que foren finalment abolits en tornar a l’organització dels afers econòmics en ministeris amb competència per branques en lloc de per zones