Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
estrangeria
Dret internacional
Condició legal de l’estranger mentre no adquireixi la nacionalitat del país on resideix.
nacionalitat
Dret civil
Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a la jurisdicció d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de l’atribució…
refugiat | refugiada
Dret internacional
Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
Els seus drets i deures són fixats en el dret d’estrangeria i en el dret d’asil previst en diverses constitucions La impossibilitat d’absorció dels milers de refugiats a causa de les guerres mundials portà a la creació, d’una banda, de camps de refugiats —eufemisme sovint d’autèntic camp de concentració— i, de l’altra, d’organismes internacionals que n’asseguressin la protecció, sobretot l’Organització Internacional dels Refugiats, reemplaçada l’any 1951 per l’Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats Al principi del 2004, l’ACNUR Alt Comissionat de les Nacions Unides per als…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…