Resultats de la cerca

Fou descoberta pel geofísic francès Léon Teisserenc de Bort el 1899 després d’efectuar nombrosos sondeigs a la ciutat de Trappes, arribà a fixar-la l’any 1902 fins als 80 km d’altitud Posteriorment, al Congrés de la Unió Geodèsica i Geofísica Internacional, a Brusselles 1951, hom distingí en aquesta estratosfera dues capes, una la mateixa estratosfera en el sentit inicial, i l’altra la mesosfera El nom correspon al fet que era considerada, inexactament, una capa de calma absoluta i de perfecta estratificació els vents hi poden arribar a assolir velocitats de 250 km/h…

Alguns la inclouen en l’estratosfera alta, mentre que altres hi afegeixen l’estratosfera des dels 20 km És caracteritzada per l’absència de vapor d’aigua, per la rarefacció de l’aire la pressió baixa des d’1 mbar —als 50 km— fins a 0,01 mbars —als 90 km— i per la presència d’ozó Als 55 km hi ha una faixa càlida més de 100°C per l’absorció dels raigs ultraviolats esdevinguda en la faixa de Hartley, a partir de la qual les temperatures tornen a baixar, fins a assolir el mínim de -90°C als 80 km

Aquesta inestabilitat pot ser causada per l’escalfament de la base del núvol o pel refredament del seu cim En gran part dels núvols convectius l’ascens de l’aire és inicialment accelerat i en molts arriba a l’estratosfera Els núvols convectius produeixen la major part dels xàfecs i les tempestes observats

Aquestes consisteixen en una dissociació i una recombinació moleculars, la primera durant el dia i la segona durant la nit, influïdes per la radiació ultraviolada que hi incideix La quimiosfera s’estén entre els 30 i els 200 km d’altitud i comprèn, per tant, la part superior de l’estratosfera, la mesosfera i la part inferior de la termosfera

En l’atmosfera tipus és situada a uns 11 km sobre el nivell de la mar, bé que, segons els llocs, pot variar entre límits més amplis El valor mínim es presenta als pols 8 km, i el màxim a l’equador 17 km

A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica

Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura

En conjunt, conté entorn del 75% de tota la massa de l’atmosfera i quasi tota la humitat i la pols Gairebé tots els fenòmens que intervenen en els canvis de temps tenen lloc a la troposfera La característica més notable d’aquesta capa atmosfèrica és el constant decreixement de la temperatura a causa de l’altitud El decreixement mitjà, anomenat gradient tèrmic , és d’uns 6,5°C per cada km d’ascensió La troposfera és una capa de l’atmosfera de caràcter relativament inestable, en la qual tenen lloc sovint moviments verticals És separada de l’ estratosfera per la tropopausa

Els núvols flammagenitus s’originen a partir de l’intens escalfament de l’aire des de la superfície, la presència de fum i el vapor d’aigua Les grans dimensions que arriben a tenir aquests núvols convectius afavoreixen els processos de precipitació en les seves parts altes, que es converteixen en tempestes amb llamps Aquests precipitacions poden apagar els mateixos incendis o, paradoxalment, poden provocar nous incendis per l’activitat elèctrica Els  flammagenitus  generats per grans incendis forestals o megaincendis o per grans erupcions volcàniques poden assolir altituds superiors als 11 km…

L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…