Resultats de la cerca

La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’…

Per a alguns filòsofs representa un bon resum de l’estat del pensament del s XX, de la mateixa manera que la mort de Déu representa la idea fonamental de la filosofia del s XIX Hom pot trobar aquesta sentència en les obres de dos filòsofs ben diferents, Heidegger i Foucault El primer utilitza aquesta expressió en l’obra Sein und Zeit ‘L’ésser i el temps’, 1927, tot i que de manera indirecta en el transcurs de la seva exegesi de les cartes del comte York Heidegger vol fer palesa la caducitat de la noció d’un subjecte separat del món —com s’esdevé com a mínim des de Descartes— i reafirmar la…

En el cristianisme, primera persona de la Trinitat, anomenat també Déu Pare i Pare etern

Sovint el complement directe d’un verb transitiu pot ésser omès sense que el verb deixi d’ésser transitiu La nena menja un bocí de pa/La nena, que té gana, menja D’altra banda, alguns verbs intransitius poden ésser usats a vegades com a transitius Dorm el son etern, Viu una bona vida

Símbol de la victòria entre els grecs i romans, és símbol cristià del martiri i, doncs, del premi etern Element del culte jueu en la festa dels tabernacles, fou portada per Jesús i pels pelegrins en entrar a Jerusalem Cada any els cristians recorden aquesta entrada triomfal a la processó del diumenge de Rams

Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants , 1769 i Pierre Simon Ballanche La palingénésie sociale , 1827

Entre les diverses interpretacions filosòfiques, es destaquen la de Plató caracteritzada en el famós mite de la caverna, pel qual la idea és un arquetipus universal, jerarquitzat i etern, dels objectes sensibles, i la de Hegel, que entén el terme com a unitat absoluta del concepte peculiarment comprès també en sentit hegelià i l’existència, és a dir, de tot el real El platonisme —que té una derivació directa en la teoria augustiniana— és, en certa manera, present en la doctrina fenomenològica de les idees fenomenologia, d’altra banda no exempta d’ambigüitat

Extreta de l’apòcrif llibre IV d’Esdres, i que hom resa sola o com una antífona al final dels salms o com a conclusió de l’ofici de difunts, o encara com a introit de la misa de difunts