Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
tribu
Història
A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.
La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada…
butlla
Arts decoratives
Història
Medalló d’or o daurat que portaven els fills de les famílies nobles romanes fins a 17 anys d’edat, en què vestien la toga.
Provenia dels etruscs
aeròstil
Arquitectura
Dit dels antics temples en què l’intercolumni tenia una amplada de més de sis mòduls, la qual cosa demanava arquitraus de fusta per tal com no podien ésser construïts amb aquestes mesures arquitraus de pedra o de marbre.
Era una característica dels temples etruscs, segons Vitrubi
areòstil
Arquitectura
Antic temple en què l’intercolumi tenia una amplada de més de sis mòduls, la qual cosa demanava arquitraus de fusta per tal com no podien ésser construïts amb aquestes mesures arquitraus de pedra o de marbre.
Era una característica dels temples etruscs, segons Vitrubi
càntar
Arts decoratives
Vas grec en forma de copa muntada damunt un peu alt, amb dues anses llargues que sobresurten a la vora.
Fou reproduït sovint en metall i imitat pels etruscs i romans
alveolat | alveolada
Art
Dit de la tècnica d’esmalt que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d’un mil·límetre de relleu, que delimiten els contorns del dibuix; aquests compartiments s’omplen d’esmalt en pols i les peces es posen al forn.
Aquesta tècnica és molt coneguda pel seu nom francès, cloisonné Procediment molt antic, fou emprat ja pels etruscs
eòlic
Arquitectura
Capitell grec arcaic, d’origen oriental, compost per dues volutes simètriques, d’una gran amplitud, lligades per una palmeta eixamplada o un simple triangle.
En són els exemples més antics els de Larissa i Neàndria 570 aC El capitell eòlic apareix a Xipre, Frígia i Paflagònia, i els etruscs l’utilitzaren sovint Hom n'ha trobat un exemplar, probablement fenici, a Cadis
pugilat
Esport
Història
Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.
A l’antigor clàssica fou considerat d’un gran valor educatiu i saludable Practicat pels etruscs, fou també molt popular a Roma La tècnica comportava l’ús del caestus armadura feta de tires de cuir i trossos de plom que protegia mans i avantbraç i la subjecció a algunes regles era castigada l’occisió premeditada L’esport modern és anomenat boxa
biga
Història
Carro tirat per dos cavalls usat per a la guerra, les curses i el transport.
Segons Plini, fou inventat a Frígia, i se’n serviren els egipcis, els caldeus, els hitites i els fenicis A Grècia fou portat a la vuitanta-unena olimpíada En Homer la biga és reservada als règuls Introduïda a Itàlia pels grecs, també la conegueren els etruscs, i arribà a la Gàllia i a Britània, on fou usada per a combatre en temps de Cèsar
búcar
Terra argilosa i negra de què són fets molts vasos etruscs.