Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
encavallada

encavallada metàl·lica (a dalt) i de fusta (a baix)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga metra.
L’encavallada ha anat evolucionant tot complicant-se, per tal de resoldre el problema constructiu de cobrir naus amples Tradicionalment, les encavallades eren de fusta, però actualment solen ésser de ferro o de formigó
planejament urbà
Geografia
Pràctica que contribueix a conformar les ciutats segons unes determinades tendències (marcades per elements polítics, econòmics, socials i ideològics) i que ajusta la imatge de la ciutat i l’espai urbà als processos de transformacions sòcio-econòmiques.
El concepte de planejament urbà ha anat evolucionant des de l’establiment d’uns espais especialitzats i unes pautes morfològiques planejament racionalista fins a la revalorització de la singularitat de la ciutat planejament historicista actualment inclou l’establiment d’uns objectius estratègics i unes polítiques encaminades a la consecució d’aquesta revalorització plans estratègics
ploma

Ploma estilogràfica
Escriptura i paleografia
Història
Instrument d’escriptura constituït per un mànec, normalment de fusta, a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca repetidament amb tinta.
Després de l’invent de tremps flexibles per J Perry 1830, el nou instrument anà evolucionant assumint noves formes i incorporant nous accessoris, alguns dels quals, com el dipòsit de tinta, havien estat ja aplicats a les plomes d’oca 1636 El 1884 LE Waterman patentava la primera ploma estilogràfica o simplement estilogràfica i tres anys després naixia la fàbrica Parker a Jannesville Wisconsin El dipòsit de tinta incorporat al mànec pot ésser carregat per diversos sistemes o bé substituït, en buidar-se, per un altre de ple cartutx de tinta
intercanvi electrònic de dades
Electrònica i informàtica
Sistema de gestió de les transaccions electròniques entre empreses que mantenen un contacte comercial, que evita la necessitat de la transacció de documents sobre paper.
Alguns exemples d’aquestes transaccions són les factures, els albarans, les ordres de compra o els pagaments electrònics Inicialment, aquests intercanvis de dades es feien a través de les xarxes privades de cada empresa, incompatibles entre elles, i amb protocols estàndard sobre les transaccions entre aquestes xarxes Amb la popularització d’internet, han anat evolucionant cap a estàndards oberts de com s’han d’emmagatzemar les dades, i l’ús d’internet com a mitjà de comunicació i s’ha creat així el concepte de comerç electrònic global
casulla
Cristianisme
Vestidura en forma de campana o d’escapulari amb una obertura al centre per a poder-hi passar el cap i que penja fins a mitja cama, que el sacerdot es posa a sobre de tot per celebrar la missa.
Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra
classe
Educació
Unitat de sessió d’ensenyament.
La concepció de la classe ha anat evolucionant lligada a les etapes històriques de la pedagogia De fet, n'hi ha dues concepcions molt diferenciades una de clàssica, corresponent a uns mètodes educatius i a una pràctica escolar dictats per la tradició presència de càtedra, reglaments, uniformes, immobilisme i manuals escolars escolàstics, i una altra de més moderna, que tingué com a un dels precursors Friedrich Fröbel Aquest i el moviment pedagògic de començament del s XX influïren en un canvi radical de concepció de la classe treball actiu —amb tallers, material i mobiliari…
colcada
Folklore
A les festes patronals dels pobles de Menorca, comitiva a cavall formada per sis caixer
més un nombre indeterminat de cavaller
.
Va davant el flabioler , muntat en un ase anomenat popularment sa somereta , i és seguit successivament pel caixer fadrí amb la bandera, el caixer menestral, els dos caixers pagesos, la resta de cavallers ordenats de menor a major edat, el caixer senyor i el caixer capellà La indumentària dels membres de la colcada ha anat evolucionant segons l’època fins a fixar-se en la del començament del segle passat bicorn popularment, guindola , frac negre, guardapits, calçons curts, botes amb esperons, espasí corbat a la cintura i fuet a les mans, bé que alguns genets presenten detalls…
ministrer
Música
Nom donat a cantants i instrumentistes ambulants.
El terme anà evolucionant amb el temps, i a poc a poc els ministrers, contràriament al que s’esdevingué amb els joglars, que eren més itinerants, s’anaren assentant A partir del segle XIII la paraula ministrer designà músics professionals, sobretot instrumentistes, que treballaven al servei d’una cort També podia tractar-se, però, d’un professional de l’espectacle com ara un saltimbanqui, acròbata, narrador, etc Durant el segle XIV s’organitzaren en confraries i començaren a oferir els seus serveis a corporacions locals, a més de les corts A poc a poc s’agruparen en cobles de…
rap
Música
Cançó recitada sobre una base rítmica potent.
És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament dels vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul , el talking blues - blues parlat-, els sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó scrach , tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d’altres temes samplers Sobre aquesta base, on el més important és la secció rítmica,…
monestir

Monestir de Sant Pere de Rodes
Sergio Morchon (CC BY-NC-ND 2.0)
Religió
Edifici on viuen els monjos o les monges.
El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església, dormitori,…