Resultats de la cerca

Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un…

Representava els jueus davant el govern i recaptava els imposts El càrrec fou suprimit pels mogols 1253

Més tard, per illació, indicà també la pena d’exili —commutació normal de la pena de mort— amb confiscació dels béns A l’edat mitjana significà l’exili forçós per causes polítiques o la pena capital sense judici previ i l’acte de posar algú fora de la llei o mort civil

Al llarg de la dècada dels anys trenta del segle XX, la vida musical alemanya es veié trasbalsada per les directrius del partit governant, la qual cosa significà l’exili o la desaparició de bona part dels músics centreeuropeus més significatius d’aquell moment Entre les raons per les quals un intèrpret o compositor esdevenia ’degenerat’ destacava la condició de jueu, l’adscripció als corrents d’avantguarda o la proximitat als ideals polítics comunistes El camí que seguiren els músics degenerats fou diferent segons els casos Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, bona part…

La implantació de la Dictadura 1923 i l’exili de Francesc Macià no permeteren una organització acabada d’aquests grups, i això motivà que alguns militants se situessin al marge de l’organització i actuessin d’una manera independent així, el conegut grup La Bandera Negra portà a terme l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII el 1925, intent desautoritzat i condemnat per Macià des de l’exili Els militants més representatius foren Jaume Compte, Marcellí Perelló, Jaume Julià i Miquel Badia Durant la República 1931 s’anomenaren així mateix escamots els grups més o menys…

Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia