Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
meconi
Biologia
Matèria d’un color terrós verdosenc, viscosa, neutra, composta de moc, bilis i restes epitelials, continguda en l’intestí del nadó.
És expellida en la primera defecació És conegut també amb el nom de carbonada
orina
Biologia
Líquid de color normalment ambarí, d’olor característica, de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6), que els ronyons excreten en acompliment d’una triple funció: eliminació dels productes finals del metabolisme nitrogenat (urea, àcid úric), manteniment de l’equilibri àcido-base i regulació del metabolisme de l’aigua i les sals.
Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments
esput
Patologia humana
Substància expel·lida amb la tos (a vegades deglutida) procedent de l’aparell respiratori.
Pot ésser constituït per materials diversos detrits cellulars, moc, sang, pus, substància caseosa o microorganismes
mola
Massa carnosa que es desenvolupa en l’úter amb aparences de prenyat i que finalment és expel·lida a l’exterior.
uretra
Situació de la uretra masculina humana
Anatomia animal
Conducte membranós per on l’orina acumulada a la bufeta és expel·lida per la contracció vesical; s’estén del coll de la bufeta a l’obertura del meat.
En l’home dóna pas també a l’esperma i és, doncs, alhora un canal ejaculador i rector de l’orina En la dona té uns 4 cm de longitud i és de trajecte recte, i en l’home fa uns 16 cm, presenta una doble curvatura i consta de les parts prostàtica en la qual s’obren els conductes ejaculadors i prostàtics, membranosa entre la pròstata i el cos cavernós i esponjosa situada en el solc inferior dels cossos cavernosos del penis
aigua d’imbibició
Farmàcia
Química
Aigua present en certs hidrats, en proporció màxima fixa, que no contribueix a l’establiment del reticle cristal·lí i per tant pot ésser expel·lida reversiblement dels cristalls (o àdhuc substituïda per altres petites molècules), sense alterar-los macroscòpicament i modificar llur estructura.
També és anomenada aigua d’inserció L’exemple més típic és l’aigua de les zeolites Contenen també aigua d’imbibició les argiles, l’òpal i diversos hidròxids que es presenten en forma de gels colloidals L’aigua d’imbibició pot coexistir en molts hidrats amb aigua de constitució i de cristallització
sistema solar
Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…