Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
camerata
Música
Terme que s’ha aplicat a societats o agrupacions d’intel·lectuals i músics amb preocupacions estètiques i teòriques.
Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas
sagnia
Operació que consisteix a evacuar artificialment una certa quantitat de sang, especialment a través d’una flebotomia.
Procediment terapèutic molt emprat durant segles, per al tractament d’una gran varietat de malalties, durant l’època de la medicina empírica arribà a ésser aplicat d’una manera gairebé sistemàtica per la majoria de metges a qualsevol malalt, el qual, en ésser-li extreta una quantitat apreciable de sang, experimentava una aparent millora Per a practicar-la, hom utilitzava sangoneres Hirudo medicinalis , que eren aplicades en diferents parts del cos Amb l’aparició de la medicina científica, la sagnia caigué en desús i, bé que durant el s XIX fou encara ben corrent, actualment no és…
dret d’entrades i eixides
Història
Contribució sobre el valor de les mercaderies autòctones i estrangeres exportades o importades recaptada a les fronteres terrestres i marítimes i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
N'era exceptuada l’entrada del blat i d’algun altre producte alimentari essencial carn i vi, com també la sortida de draps, puix que ja havien pagat la bolla Reglamentat a partir de la cort general de Montsó de 1362-63 com a dret transitori, a l’igual del de la bolla, esdevingué aviat permanent La mitjana del dret era d’uns 2 diners per lliura, al segle XV, i passà a uns 4 diners per lliura als segles XVI i XVII, però experimentava reduccions o ampliacions per tal d’afavorir un corrent comercial o contrarestar un competidor La taxa sobre la moneda treta del país per particulars i…
camp
Física
Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps.
El camp és expressat matemàticament mitjançant una funció de les coordenades espacials i, llevat dels camps estacionaris, del temps El camp és escalar, vectorial o tensorial si aquesta funció que el caracteritza assigna a cada punt del domini del camp un nombre com en el cas del camp acústic o en una distribució de temperatures, un vector com en el cas d’un camp de forces o d’un camp de velocitats en un fluid, o un tensor com en el cas del tensor de deformació, del de tensions i del d’elasticitat d’un medi elàstic, respectivament El concepte de camp neix de l’estudi de sistemes que tenen un…
amortització de censos
Dret civil
Increment que experimentava la pensió censual quan, pel fet d’haver passat la propietat sotmesa a emfiteusi
al patrimoni d’una mà morta
, desapareixia de fet l’expectativa de percebre lluïsmes en futures transmissions.
Actualment, almenys en la pràctica, aquesta amortització ha caigut en desús La vigent Compilació de Dret Civil de Catalunya no en fa esment
màquina de vapor

Gènesi històrica del desenvolupament de la màquina de vapor
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d’aigua com a substància de treball i que transforma una part de l’energia interna del vapor en energia mecànica.
Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta 1601, Edward Sommerset 1663— no aconseguiren aplicacions pràctiques El 1690 Denis Papin proposà l’obtenció de treball a partir del buit produït per la condensació del vapor a l’interior d’un cilindre proveït d’un èmbol però fou Thomas Savery qui construí, el 1698, la primera màquina de vapor, aplicada al bombament d’aigua de les mines La màquina de Savery constava d’una caldera i de dos grans dipòsits ovalats, a cadascun dels quals hom introduïa, alternativament, vapor d’aigua i de refredament el buit produït per la…
sardana
Música
Dansa catalana.
Sorgí a les terres de l’Empordà i la Selva a mitjan segle XIX per evolució d’una modalitat de dansa més simple vinculada al contrapàs Entre el 1840 i el final de segle s’estengué per tot el territori de les comarques gironines, i a partir del 1900 ho feu per tot el Principat i, més tard, per la Catalunya del Nord i Andorra, gràcies a l’impuls de cercles catalanistes que convingueren a considerar-la la dansa nacional de Catalunya La música Musicalment presenta un caràcter alegre, ritme binari amb passatges de 2/4 o 6/8 i forma de dues seccions bàsiques AB, o tirades, anomenades respectivament…