Resultats de la cerca

La qüestió de la relació ànima-cos ha estat diversament explicada les doctrines monistes identifiquen l’una amb l’altre, sia explicant el cos com una aperença de l’esperit espiritualisme, sia reduint tot el que és anímic a funcions corporals materialisme els sistemes dualistes distingueixen ambdues substàncies i en defineixen la unió de forma accidental platonisme i substancial hilemorfisme La noció de cos és desconeguda pel pensament bíblic primigeni, segon el qual “tot” l’home és tant basar ‘carn’ com nefeš ‘ànima’, ‘vida’ Sant Pau, que empra el mot grec corresponent a cos σὠμα…

Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…