Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec
nom apel·latiu
Lingüística i sociolingüística
Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, gènere.
La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments extralingüístics la…
diafàsic | diafàsica
Lingüística i sociolingüística
Relatiu a la varietat d’una llengua segons els elements extralingüístics (lloc, tema, interlocutor).
context situacional
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a context lingüístic, conjunt d’elements extralingüístics que envolten la producció i la recepció d’un text.
gramàtica general
Gramàtica
Gramàtica que, fonamentada en una base lògica, ja des de la filosofia grega, pretén de formular uns principis universals extralingüístics vàlids per a totes les llengües (Grammaire générale et raisonnée).