Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
mefitis
Exhalació fètida, fetor.
xinxa
Entomologia
Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids, de cos deprimit, més o menys ovalat, sense ocels i amb els ulls composts poc desenvolupats.
Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix irritacions, però hom creu…
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels…
ozena
Patologia humana
Afecció de les fosses nasals caracteritzada per crostes i supuració fètida.
Hom l’anomena també rinitis atròfica
anet
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, anual, fètida, alta de mig metre, de fulles linears dividides en lacínies capil·lars i de flors, petites i grogues, disposades en umbel·les.
Es fa als guarets, a les vinyes, etc, de la regió mediterrània és molt rara als Països Catalans Alguna vegada és conreada per tal d’aprofitar-ne els fruits
marxívol
marxívol
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, perenne, glabra, fètida, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pedatipartides o palmatipartides, coriàcies, de flors verdoses i de fruits fol·liculars.
Creix en boscs, barrancs, etc, a la muntanya mitjana
malrubí negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alt, pilosa, d’olor fètida, amb fulles ovals crenades i amb flors ordinàriament purpúries, arranjades en verticil·lastres.
Creix a la vora de les cases i dels camins
coriandre
Fulles de coriandre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 15 a 50 cm d’alçària, una mica fètida, amb fulles compostes, les superiors amb els folíols linears, i flors blanques disposades en umbel·les.
Els fruits secs són aromàtics i hom n'empra com a condiment i en la fabricació d’alguns licors
catalpa
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les bignonàcies, de fulles caduques cordatoovades, acuminades, sovint verticil·lades i amb dos lòbuls laterals, que emeten una olor fètida en prémer-les, i de flors campanulades, blanques, rosades o groguenques.
Comprèn unes 10 espècies pròpies de l’Amèrica del Nord i de l’Àsia oriental, moltes de les quals són plantades com a ornamentals arreu de les regions temperades
serpentària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de fins a 100 cm d’alçària, tuberosa, fètida, d’escapus serpentí, de fulles pedatisectes i d’inflorescència en espàdix, amb l’espata lívida i l’eix d’un purpuri negrós.
El tubercle té virtuts expectorants, purgants i resolutives No es fa als Països Catalans, però hi havia estat conreada com a planta medicinal