Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
falsedat
Dret
Ocultació o alteració maliciosa de la veritat amb la intenció de produir algun efecte jurídic capaç de lesionar els béns d’un tercer.
Quan té lloc en un negoci civil, produeix la nullitat de l’acte en el camp penal, constitueix, bé un delicte genèric, que comprèn diferents espècies, segons els sistemes d’execució emprats, bé un element integrant d’altres delictes, com l’estafa
reducció a l’absurd
Lògica
Raonament que prova la veritat o la falsedat d’una proposició per la falsedat d’una conseqüència.
Pot pertànyer a una de les dues classes següents demostració per l’absurd , que prova la veritat posant de manifest la falsedat de la contradictòria, i reducció a l’absurd , que prova la falsedat d’una proposició per reducció a una conseqüència coneguda com a falsa o contrària a la hipòtesi de partida
falsari | falsària
falsificació
Dret penal
Delicte que hom comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l’alteració de la veritat.
Les falsificacions més freqüents són les de signatures de particulars o d’autoritats, i són especialment penades les falsificacions d’alts càrrecs de l’estat, segells de correus o dels usats per qualsevol autoritat, corporació oficial i oficina pública, bitllets de banc o d’empreses i establiments industrials i de comerç, monedes o paper moneda, tant de curs legal com de collecció delicte històricament important, car l’encunyació de moneda era el símbol de la sobirania i documents, en el qual cas l’alteració pot ésser produïda per addició, substitució i supressió falsedat…
funció
Lògica
Relació d’un a molts altres o d’un a un altre.
Les funcions poden ésser sentencials i no sentencials Una funció sentencial pot ésser, alhora, funció de veritat , si el valor de la veritat és a dir, la veritat o la falsedat del compost sentencial corresponent és determinat pel mateix valor de veritat dels components com, per exemple, “ahir feia sol i vam fer una excursió”
Z
Filosofia
Figura lul·liana auxiliar que es refereix a la falsedat.
Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art, conjuntament amb la figura Y de la veritat En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura no té numeració ni representació gràfica, per tal com no “forma cambres”, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a controlar l’ús de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura és representada per un cercle vermell en el centre del qual hi ha la lletra Z Semblantment al que s’esdevé amb la figura Y, la figura Z no apareix en l' Ars ultima 1305-08
recurs de revisió
Dret processal
Nova fase del procés civil o penal, amb la qual en certs casos el condemnat amb sentència definitiva pot demanar i exigir un nou examen del seu cas, considerant que la sentència ha estat basada sobre uns fets o documents que posteriorment hom demostra que són falsos.
Constitueix, de fet, un nou procés que veu el tribunal suprem Les causes que el motiven són l’existència de nous documents retinguts per força major o per la part afavorida, la demostració de la falsedat dels documents de base del procés precedent, la condemna per fals testimoni dels testimoniatges que serviren de prova testifical i la demostració que la sentència fou dictada per suborn, violència o maquinació fraudulenta
títol executiu
Dret processal
Document que confereix el dret d’actuar executivament (execució) contra el deutor.
Segons la llei processal civil, només comporten execució la primera còpia d’una escriptura o la segona còpia donada amb manament judicial i amb citació de la persona a qui ha de perjudicar o del seu causant, qualsevol document privat reconegut sota jurament davant el jutge competent, la confessió feta davant el jutge competent i les lletres de canvi acceptades sense oposar-hi falsedat al moment de protestar la lletra per manca de pagament
probabilisme
Filosofia
Doctrina que nega la possibilitat d’assolir el ver i, consegüentment, estableix l’opinió més probable com a equivalent de certesa.
Forma moderada o larvada d’escepticisme —que, en afirmar la impossibilitat d’una certesa absoluta, nega també la possibilitat d’una falsedat absoluta—, el probabilisme fou desenvolupat, en el si de l’Acadèmia mitjana i nova, per Arcesilau, Carnèades, Clitòmac i Filó de Làrissa, entre altres Modernament hom n'ha donat una nova variant, en relació amb la teoria i filosofia de la ciència, que insisteix en el caràcter exclusivament aproximat de tot coneixement GBachelard hom en diu també plausibilisme ÉMeyerson
trapella
Persona que, amb habilitat, falsedat, arteria, procura enganyar els altres.