Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
fasts
Història
Nom que els calendaris romans antics donaven als dies que hom podia dur a efecte activitat judicial i de qualsevol ordre; els dies de festa eren nefasts.
Durant la República, 235 dies de l’any eren fasts, però durant l’Imperi ho eren la meitat dels dies de l’any
fasts
Història
Llistes de cònsols i de triomfadors.
Cada any es canviaven els cònsols, i la reconstrucció completa de llurs llistes permet de datar amb una seguretat total una gran quantitat de documents Per a llur reconstrucció hom es basa en les dates dels historiadors, les llistes de la baixa romanitat i la inscripció fragmentada de l’època d’August al fòrum Els fasts consulars són un instrument cronològic molt important Hom intenta de reconstruir les llistes de governadors de les próvíncies, treball que, per als Països Catalans, és inclòs als Fasti Hispanienses , compilats per Alföldy
fasts consulars
Cronologia
Llista dels cònsols romans on constaven llurs noms per ordre cronològic.
N'hi ha unes quantes Modernament aquestes taules han estat establertes amb precisió i reduïdes als anys de l’era cristiana per tal de facilitar-ne l’ús cronologia
fastos
Fasts.
nefasts
Història
En el calendari romà, dit dels dies en els quals, per motius religiosos, no era lícit de sacrificar, d’iniciar empreses, de tractar d’afers judicials, etc.
S'oposaven als dies fasts
victòria
Art
Representació plàstica de la victòria o de la dea Victòria.
La iconografia romana reelaborà els tipus grecs de níkē de fet, les níkai són anomenades indistintament victòries , com la coneguda Victòria de Samotràcia i en feu un dels temes més difosos, especialment per a illustrar les victòries dels emperadors en els relleus històrics, com a símbol en les monedes, en la glíptica, en els plafons dels arcs de triomf, etc Sovint enarbora un trofeu d’armes de bàrbars o escriu els fasts victoriosos damunt l’escut
religió romana
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels antics romans.
Ja en els seus orígens i en el desenvolupament posterior mostra com a trets bàsics el sincretisme, que tendeix a unificar en un culte regular déus i creences de procedència diversa, i el manteniment constant de la dualitat de ritus populars, essencialment de procedència agrària, i oficials A l’època més primitiva, els romans viuen entre els déus consideren la totalitat del món com a diví Per manca d’un pensament especulatiu, polític o legal, hom expressa a través dels déus qualsevol ideal de la religió prenen origen les variades formes de l’activitat intellectual El poble romà, mesclant tota…