Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
favor
Disposició a concedir un avantatge a algú de preferència a d’altres.
favor
Allò que hom concedeix a un altre per la voluntat que li té.
favor testamenti
Dret civil català
Expressió llatina utilitzada per a designar el principi de prevalença de la successió testada sobre la successió intestada.
L’ordenament jurídic català té tota una sèrie de previsions amb la finalitat que la voluntat del testador, expressada en la seva declaració testamentària, tingui els efectes previstos en aquella
acceptació de poder
Dret civil
Acte pel qual el mandatari accepta el poder que a favor seu li ha atorgat el mandant.
En especial és aplicat a l’acceptació dels procuradors dels tribunals del poder que atorguen a llur favor els litigants
concebut
Dret civil
Fetus humà que, tenint expectatives jurídiques a favor seu, no consolida els seus drets fins al moment del naixement, en què adquireix personalitat jurídica.
Aquest naixement ha de complir dues condicions que el fetus tingui figura humana i que visqui vint-i-quatre hores completament separat del si matern Les donacions a favor del concebut poden ésser acceptades per les persones que legalment el representin
donació per raó de matrimoni
Dret català
Liberalitat feta en contemplació a un determinat matrimoni, abans de celebrar-se, a favor d’un o d’ambdós contraents.
L’eficàcia definitiva d’aquestes donacions resta subordinada a la celebració i la subsistència del matrimoni en qüestió i s’imputen de la llegítima del donatari, si el donant no disposa una altra cosa En el dret actual hom presumeix que, si aquestes donacions les fan juntament els pares a favor d’un fill en capítols matrimonials, la donació l’han feta per meitat ambdós pares Si és feta en capítols matrimonials, no poden revocar-la els donants Als s XIII-XIV, a la Catalunya Vella, si l’emfiteuta feia donació per raó de matrimoni, a la seva muller, de terres, sense el consentiment…
servitud d’abeurador
Dret
Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot fer ús de l’aigua d’aquell per a abeurar el bestiar.
Generalment, pressuposa l’existència de la servitud de pas i pot convertir-se en servitud d'extracció d’aigua És originada per contracte, successió o ús immemorial servitud voluntària , o bé per concessió administrativa per causa d’utilitat pública, prèvia indemnització servitud forçosa o legal , quan és a favor d’una població o d’una entitat local menor
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…
prellegat
Dret civil català
Llegat ordenat a favor de l’hereu únic o a favor d’un cohereu.
Segons els principis successoris que informen el dret romà el prellegat era nul en aquella part en què l’hereu havia de pagar-se a si mateix tal llegat però el dret civil català actual refusa aquesta construcció i estableix que l’hereu o cohereu adquireixen íntegrament el prellegat a títol de legataris i no d’hereus