Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
arquer
Militar
Soldat que utilitzava l’arc com a arma ofensiva.
A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i…
moma
Folklore
Figura simbòlica, que representava la gràcia divina o la salut, que eixia en l’antiga processó de la vigília de Corpus, al País Valencià, precedint la Degolla
.
La incorporava un home, vestit de dona, entorn del qual ballaven set moms, els quals figuraven els pecats capitals mom
home de consell
Història del dret català
Del s XIII al XVIII, membre merament vocal amb vot deliberatiu en una corporació, que no ostentava altra missió específica d’ordre directiu.
En les antigues universitats, embrionàries corporacions locals, entre llurs prohoms, a més dels jurats, paers o cònsols, figuraven els simples homes de consell, nomenats, segons els llocs i les normes institucionals, per elecció dels caps de casa o bé per insaculació
patrimoni reial
Art
Història
A l’edat mitjana, conjunt de béns, dominis, rendes, imposts i altres regalies que servien per a sufragar les despeses de l’aparell estatal i, al mateix temps, la casa del rei.
D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions,…
nereida
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, cadascuna de les filles de Nereu.
Segons Hesíode, les nereides eren prop de cinquanta divinitats Favorables als homes i protectores de la mar en calma, les més conegudes eren Tetis —que guiava llur dansa—, Amfitrita i Galatea L’art grega les representà sovint, parcialment vestides, durant el segle V, o nues, cavalcant cavalls marins, a partir de l’època hellenística Figuraven al monument de Xantos, a la Lícia, i als acroteris del temple d’Asclepi, a Epidaure Les que Escopes plasmà influïren a Roma la decoració de fonts, de mosaics de les termes i de sarcòfags
querubí
Detall d’un dels querubins que guarden l’entrada principal del palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Bíblia
Esperit celestial (àngel) que forma part del tercer cor de l’ordre angèlic en la jerarquia del Pseudo-Dionís.
El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de…
micènic | micènica
Història
Habitant de Micenes.
D’origen indoeuropeu, el poble micènic —anomenat pels grecs aqueu— establí les seves ciutats en llocs alts, fortificats amb muralles Ja des del 2000 aC havia iniciat les seves infiltracions des del nord de la península i s’organitzà en petits reialmes Micenes, Tirint, Pilos, etc sota el govern d’un monarca wánax , assistit per un general en cap lawagetas , pels nobles i pels alts funcionaris, que constituïren el cim més alt de l’escala social En aquesta escala figuraven també homes lliures, artesans i, sobretot, pagesos i esclaus Per la pràctica d’una política d’expansió…
regalia
Història
Prerrogativa corresponent al sobirà en els seus dominis.
Segons la doctrina medieval recollida per Andreu Bosch al segle XVII, les regalies eren de dues classes unes d’indissolublement unides a la corona i unes altres que podien ésser cedides per privilegi o prescripció Entre les primeres, al Principat de Catalunya figuraven el dret de convocar i celebrar corts, demanar-hi donatiu, exigir bovatge, coronatge, maridatge, subsidi i quint sobre les preses de guerra, prestar jurament en accedir al tron i rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, convocar l’usatge Princeps namque , batre moneda, crear tots els graus de noblesa i…
cuina
cuina típica valenciana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que sobresurt a l’…
lletres nundinals
Cronologia
Les vuit primeres lletres de l’alfabet llatí (de la A a la H), que figuraven escrites al costat de cadascun dels dies de l’any en el calendari romà.
Eren repetides, amb un ordre invariat, des del primer de gener assenyalat amb una A D’una manera més particular, la lletra nundinal per excellència era la que indicava el dia nundinal o de mercat i que diferia d’un any a l’altre