Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
inferència filogenètica
Biologia
Matemàtiques
Conjunt de metodologies estadístiques que tenen com a finalitat estimar les relacions filogenètiques entre un grup d’organismes.
El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters
ortòleg | ortòloga
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que procedeix d’una seqüència ancestral a partir de la qual ha divergit en paral·lel al procés d’especiació que ha afectat el seu llinatge.
Els gens ortòlegs acostumen a conservar la mateixa funció Les seqüències ortòlogues proporcionen una informació molt útil per als estudis taxonòmics i filogenètics, atès que el seu patró de divergència permet traçar les relacions filogenètiques entre organismes
paràleg
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que ha divergit dins un mateix llinatge d’organismes després d’haver experimentat un procés de duplicació gènica en l’organisme ancestral d’aquell llinatge.
Generalment, els gens paràlegs tenen la mateixa funció o bé una funció molt relacionada La comparació de gens paràlegs quant a nombre i seqüència entre diversos organismes o llinatges proporciona informació útil per als estudis taxonòmics i filogenètics
mixozous
Zoologia
Grup taxonòmic situat a la base dels bilaterals que comprèn els malacosporis i els mixosporis.
Són organismes paràsits petits, amb una estructura corporal molt simple Malgrat que l’afiliació d’aquest grup és molt complicada i se l’havia fusionat amb els cnidaris o amb els protozous, els estudis filogenètics indiquen que se situa a la base dels bilaterals Buddenbrockia , un organisme de classificació històricament difícil, ha estat catalogat darrerament com a mixozou
cladisme
Biologia
Teoria que proposa la classificació dels éssers vius atenent a les relacions filogenètiques, establertes tot recercant el parentiu de les espècies en les coincidències morfològiques, fisiològiques i bioquímiques homòlogues ( homologia
).
L’objectiu del cladisme és d’aplegar els individus o grups amb un antecessor comú clades , i interpretar les coincidències observades segons una llei d’economia natural que considera que, llevat dels casos de convergència evolutiva, els caràcters evolucionats es desenvolupen una sola vegada, i la diferenciació s’esdevé posteriorment i no a la inversa Les relacions cladístiques poden ésser representades gràficament per mitjà de dendrogrames Per bé que segons el cladisme caldria replantejar les classificacions actuals, no dóna resposta a importants problemes filogenètics i…
monofiletisme
Biologia
Teoria evolucionista relativa als sistemes filogenètics en els quals hom suposa que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d’una única forma fonamental.
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
analogia
Biologia
Qualitat dels òrgans d’estructura i d’origen filogenètics diferents que presenten semblança funcional, com, per exemple, les ales d’una papallona, les d’un ocell i les d’un rat-penat, els ulls d’un cefalòpode i d’un vertebrat o les espines de l’argelaga i del grèvol.
cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…