Resultats de la cerca

La seva finalitat és la de proveir la comunitat d’uns serveis, d’implantar una determinada política social, de controlar determinats sectors econòmics o d’actuar sobre seu, o d’actuar sobre tota l’economia conjuntament Els ingressos de l’estat poden ésser originats per la venda de productes obtinguts produïts, per exemple, per empreses nacionalitzades o per serveis per exemple, correus, pels emprèstits efectuats o pels imposts Les despeses públiques s’originen amb motiu de les diferents activitats desplegades per l’estat actuant com a consumidor per exemple, les despeses corrents o…

Es tracta d’un objectiu perseguit pels gestors de les finances públiques com a pas previ a l’assoliment del superàvit pressupostari En la pràctica, i molt especialment a partir de la crisi global desencadenada el 2008, l’objectiu del dèficit zero és en realitat lluitar contra el dèficit pressupostari   

El seu origen data del s XII, i era format per un alt exchequer , que s’encarregava dels comptes, i un baix exchequer , que s’ocupava de la recaptació dels imposts El tribunal de l' exchequer , format també al s XII, jutjava els conflictes i delictes referents a la tributació Actualment constitueix el ministeri de finances, sota la direcció del canceller de l' exchequer

Donà nom especialment a la política empresa per Ferran II de Catalunya-Aragó al darrer terç del s XV, de reforma de les corporacions públiques catalanes

El tresor públic té en diversos països —com és ara l’Estat espanyol o els EUA— el privilegi d’emissió de la moneda metàllica dins el límits que assenyalen les respectives legislacions Les operacions que efectua el tresor públic com a caixer de l’estat exerceixen una influència en el circuit monetari El tresor públic intervé en la recaptació d’imposts, la distribució de la despesa pública, la política d’endeutament de l’estat —emissió i reemborsament del deute públic, crèdit del banc central—, els moviments de les reserves de caixa de l’estat, etc L’emissió de deute públic afecta directament…

El departament ministerial corresponent és la continuació de l’antic Consell d’Hisenda de la monarquia espanyola

El clavari municipal controlava el cobrament d’imposts i la direcció dels afers financers A Barcelona era un càrrec d’elecció bianual Ocupava el primer lloc en el tentrenari barceloní i altres juntes municipals Fou suprimit pel decret de Nova Planta, i substituït pel de majordorm de propis, institució d’origen castellà Subsistí, però, en els gremis, les confraries i els governs baronials i la seva gestió era controlada pels credencers i oïdors de comptes

Fou abolit el 1817 per Martín de Garay, ministre de finances restablert el 1824, fou definitivament suprimit per la reforma financera d’Alejandro Mon 1845