Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
floculació
Química
Formació de grumolls en una dissolució col·loidal per fenòmens de natura elèctrica (en atreure partícules de signe contrari), per evaporació o per refredament.
floculació
Química
Tractament a què hom sotmet els sòlids disgregats dispersos en el si d’un fluid per tal de formar agregats de partícules que facin possible la separació del sòlid per sedimentació o per filtració.
Hom l’empra solament quan les partícules sòlides són molt petites aproximadament d’1 μm o de menys
agent de floculació
Química
Substància tensioactiva o electròlit que hom empra per a produir la floculació.
reacció de floculació
Tipus de reacció immunològica de precipitació que produeixen alguns antisèrums, fonamentalment els preparats amb toxines diftèriques i estreptocòcciques.
La precipitació només pot ésser observada en un estret marge de la relació antigen-anticós
reacció de floculació
Aparició d’un enterboliment en una solució col·loidal dosificada, a la qual hom afegeix una quantitat determinada d’un sèrum amb un excés de gammaglobulines.
Hom l’emprava per a diagnosticar certs estats patològics del fetge que ocasionaven un augment en les gammaglobulines Les més importants eren la reacció de l’or colloidal, la del timol, la de Takata-Ara, etc
reacció de precipitació
Biologia
Reacció immunològica per la qual un antigen i un anticòs solubles, en unir-se, donen lloc a un precipitat insoluble visible.
Les reaccions de floculació de les proteïnes sèriques són un cas de reacció de precipitació
lump
Mineralogia i petrografia
Terme que, en les roques sedimentàries carbonatades, designa un gra compost i lobulat.
Pot ésser constituït per agregació o per floculació de dos pellets o més, per òolits, per esquelets o fragments d’esquelets d’animals inferiors o d’algues calcàries, o bé per l’arrencada, mitjançant un corrent d’aigua, d’una làmina de llot calcari més o menys endurit
desfloculació
Física
Química
Acció contrària a la floculació.
És un cas particular de la peptització
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…