Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
trapenc | trapenca
Cristianisme
Nom amb què és conegut correntment el cistercenc reformat o de l’estricta observança.
Aquesta branca monàstica té l’origen en la reforma duta a terme per l’abat de l’abadia de Notre-Dame de La Trappe Normandia, A-JLe Bouthillier de Rancé, per retornar la regla de sant Benet a la primitiva i molt severa interpretació cistercenca Per això els trapencs tenen el nom oficial d’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança Entre les més característiques es destaquen l’observança del silenci perpetu normalment parlen entre ells a través d’un codi de signes manuals i la importància donada als treballs agrícoles Entre el 1664 i el 1700 la comunitat passà de 10 a 300 membres La Revolució…
benedictí | benedictina
L’abadia benedictina de Montserrat
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els ss VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del s VIII Des d’Anglaterra, al començament del s VIII, sant Bonifaci la difongué, sembla,…
jesuïta

Cases de jesuïtes als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la Companyia de Jesús, orde fundat per sant Ignasi de Loiola i aprovat com a tal per les butlles Reginae Militantis Ecclesiae de Pau III (1540) i Exposcit debitum de Juli III (1550).
El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n’alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…