Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
castanya d’aigua
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, anual, d’arrels subjectes en el fang, amb fulles de dues menes (heterofíl·lia): les submergides, sèssils, linears, enteres, oposades, caduques; les flotants, peciolades, alternes, d’ample limbe dentat, pubescents pel revers i pel pecíol.
Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà
habitatge
Cases flotants a Hong Kong, a la mar de la Xina meridional
© B. Llebaria
Construcció i obres públiques
casa
o part de la casa que hom pot habitar.
Bé econòmic, de consum durador i de primera necessitat, hom en pot definir la qualitat equipament, tipus de construcció, la forma individual, collectiu i el règim jurídic de fruïció lloguer, propietat, etc Al s XIX, el procés d’industrialització europeu suscità una gran demanda d’habitatges i els convertí en mercaderia la construcció privada, però, es dirigí només a cobrir la demanda solvent En ple liberalisme econòmic fou demostrat que la llei de Say no equilibrava l’oferta i la demanda Prorroguen l’escassetat d’habitatges la retenció —especulació— del sòl urbà pels propietaris per obtenir…
aponogetonàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per una quarantena d’espècies pertanyents totes al gènere Aponogeton, esteses per les regions tropicals i subtropicals de l’antic continent.
Són plantes aquàtiques de rizoma tuberós, fulles flotants o submergides, i flors hermafrodites agrupades en inflorescències emergents i fruit bacciforme
carinària
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, que ateny uns 20 cm de longitud, amb el cos allargat i transparent; té el sac visceral situat en una conquilla molt petita i fràgil, i el cap és proveït d’una probòscide i de dos tentacles no retràctils.
El peu té una ventosa amb la qual es fixa a objectes flotants Viu en alta mar i és freqüent a la Mediterrània
espirogira
Botànica
Gènere d’algues verdes filamentoses, de l’ordre de les zignemals, amb un plast o uns quants en forma de cinta helicoide.
Formen verdets i flocs flotants de color verd clar, viscosos i barrejats amb bombolletes d’oxigen, en bassals més o menys constants i corrents d’aigua de circulació tranquilla
musclera
Aqüicultura
Instal·lació construïda per al cultiu extensiu de musclos.
Si les muscleres es troben lluny de la costa, o en zona de marees, acostumen a ésser flotants Quan estan a prop de terra i en zones no sotmeses a marees intenses estan fixades al fons A Catalunya n'hi ha en gran nombre al delta de l’Ebre
diafanòmetre
Química
Instrument emprat per a mesurar la diafanitat dels fluids.
És aplicat especialment per a mesurar la transparència de l’aire atmosfèric El de Wild mesurava la transparència de l’aire dins un llarg tub, comparant-la amb la d’un altre aire lliure de pols i vapors Actualment hom aplica tècniques nefelomètriques amb cèllules fotoelèctriques que mesuren la llum reflectida per les partícules flotants Els comptadors de partícules emprats en la indústria electrònica d’alta precisió són diafanòmetres ultrasensibles
pòlissa
Economia
Dret mercantil
Document on hom formalitza, per imposició legal o per costum, determinats contractes mercantils, sobretot el d’assegurances.
Malgrat les vacillacions de la jurisprudència, hom admet que en la majoria d’assegurances la pòlissa n'és un document d’eficàcia probatòria, bé que no serveix per a la validesa del negoci El seu contingut, quant a les circumstàncies a incloure-hi, és regulat pel Codi de Comerç En alguns rams d’assegurança, sobretot en les de transport i en algunes de persona, ultra les pòlisses normals, hi ha les anomenades pòlisses d’abonament o pòlisses flotants , que són una mena de contracte general pel qual l’assegurador es compromet, per un temps determinat, a cobrir anticipadament i…
serrànids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, la majoria de mida grossa, de cos robust, més o menys allargat i una mica comprimit.
Al dors tenen dues aletes o una de sola, l’anterior de les quals o la primera porció de l’única posseeix radis espinosos l’anal és curta, amb tres radis espinosos, i la caudal és multiforme Carnívors voraços, ponen ous flotants, i bastants espècies són hermafrodites Habiten a les mars tropicals o temperades, sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també hi ha certes espècies d’aigües salabroses i dolces Família d’elevat nombre d’espècies, és molt ben representada a les costes dels Països Catalans, principalment per la vaca serrana Serranus scriba , el serrà…
salviniàcies
Botànica
Família d’hidropteridals constituïda per plantes herbàcies, dulciaqüícoles i flotants.
Són pteridòfits heterosporis, amb esporangis pediculats, de parets primes i sense anell, situats dins receptacles anomenats esporocarps Els microsporangis contenen 64 micròspores, les quals originen protallus masculins Els megasporangis contenen una sola megàspora desenvolupada, que dóna lloc a un protallus femení N'hi ha restes fòssils des del Cretaci Comprèn només unes 18 espècies i dos gèneres l' azolla , i la salvínia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina