Resultats de la cerca

Viuen a fondàries considerables i tenen el cos relativament allargat i una mida que rarament ultrapassa els 50 cm, com la morenella vera Mora moro , la morenella de clapissar Gadella maraldi i la morenella rogenca Lepidion lepidion

El mètode s’ha aplicat per a la detecció de volums de roca anòmalament conductius per exemple, impregnats de fluids o amb metalls en la prospecció petroliera i minera Així mateix, el mètode de prospecció magnetotellúrica permet mesurar les conductivitats fins a fondàries de diverses desenes de quilòmetres i constitueix una eina d’estudi de l’escorça inferior i del mantell

Presenten bioluminescència Viuen en el plàncton de totes les mars, poden arribar fins a fondàries de 3 000 m, i poden fer des d’uns pocs millímetres fins a uns 20 cm Inclou la gran majoria de ctenòfors, amb uns pocs gèneres repartits en unes 60 espècies, entre les quals cal destacar Leucothea , Pleurobranchia , Hormipfora , Callianira i Cestus , amb l’espècie Cveneris cinyell de Venus Són comuns a les mars dels Països Catalans

Filogenèticament deriven dels holostis de les mars secundàries i aparegueren a les acaballes del cretaci Habiten en tots els medis marins, des de la superfície fins a grans fondàries també han envaït les aigües salabroses i les aigües dolces continentals El seu èxit evolutiu és degut en part a la seva fecunditat i en part al gran polimorfisme i poder adaptatiu, tant econòmic com fisiològic, que presenten els 26 diferents ordres, amb nombroses famílies, en què hom ha dividit la classe

L’aigua del monimolimni no es mescla, fet pel qual s’hi troben unes condicions d’anòxia També es pot parlar de monimolimni en el cas de les capes d’aigua residual marina que hi ha a les màximes fondàries de fiords i ries Aquestes aigües poden romandre segles sense barrejar-se amb aigua de capes superiors En llacs de zones temperades, l’aigua del monimolimni resultant d’un hivern molt fred no es torna a barrejar fins que n'hi ha un altre de molt fred, romanent al fons durant els hiverns suaus

Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia

Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur envergadura és compresa…

Els pilons són elements de fonament la longitud dels quals és molt superior a les dimensions transversals de la secció Els pilons es poden clavar en el terreny o bé construir en una excavació prèvia Els fonaments a base de pilons s’utilitzen quan el terreny ferm es troba fora de l’abast de sabates i pous, quan es vol limitar la magnitud dels assentaments de l’edifici o quan les càrregues transmeses per l’estructura són molt grans i concentrades, com és el cas de les torres En general els pilons es disposen formant grups Els caps d’un grup de pilons s’uneixen rígidament per mitjà d’un encep,…

En aigües summament quietes, a gran profunditat, l’aglomeració es pot produir simplement per forces físiques entre partícules que passen a prop les unes de les altres o es toquen Les partícules més grosses que en resulten sembla que augmenten la velocitat de sedimentació d’aquests materials Tot i que aquests flocs es disgreguen amb la mínima agitació de l’aigua, han pogut ésser fotografiats i fins i tot s’han vist des d’aparells tripulats