Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
frederic
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda alemanya d’or, de 6,65 grams de pes i valor de 5 tàlers d’argent, encunyada pels reis de Prússia des de Frederic Guillem I (1713-1740) fins a la proclamació de l’imperi Alemany (1871).
Encunyat en gran quantitat per Frederic II, de qui rebé el nom, durant el s XVIII circulà conjuntament amb el ducat
frederic
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda danesa d’or, del s XIX, introduïda pel rei Frederic VI i encunyada també per Frederic VII.
Tenia un valor de cinc tàlers
geneta
Geneta
Frédéric Salein (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels vivèrrids, que ateny uns 50-60 cm.
L’altura a la creu és de 20 cm, té la cua llarga, d’uns 40-50 cm, i les potes curtes El musell és ajuntat i el pelatge és terrós amb taques fosques definides i allargades Fa una forta olor a mesc Habita en terrenys pedregosos, de pla i de muntanya, i és de costums nocturns És comuna als Països Catalans
pixota negra
Pixota negra
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Holotúria de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20 cm de longitud; pell negra, gruixuda i tova, coberta per unes set files de papil·les còniques; boca terminal, i tres files de peus ambulacrals a la cara inferior, plana.
Habita els fons marins, fangosos o sorrencs, fins als 100 m de fondària És anomenada també pardal de moro i corallot negre
bavosa roja
Bavosa roja
Frédéric Pointel (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Bavosa de color grisenc, blanquinós al ventre i amb taques verticals fosques.
Té un apèndix dèrmic ramificat entre els ulls Pot arribar als 30 cm de llargada
agnus
Agnus Alexandre VII (1655-1667)
Museu Frederic Marès
Cristianisme
Objecte, consistent generalment en una medalla de cera, beneït pel papa i que porta en efígie un anyell com a emblema de Crist.
garota
Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…
atxera
Atxera de ferro forjat del segle XV
Museu Frederic Marès
Peu o canelobre per a aguantar una atxa o atxes.
bol
Bol del segle XIX, probablement d’Anglaterra
Museu Frederic Marès
Vas hemisfèric de pisa, porcellana, etc, destinat a contenir aliments líquids, rentar-se els dits, etc.
pellofa
Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos