Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
frontissa
Diverses classes de frontissa
© fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de dues plaques de ferro o metall, a banda i banda d’un eix comú que els permet de girar.
Fixades amb cargols a elements de fusta o ferro i a tapes i cloendes, serveixen per a facilitar el moviment giratori de les portes i d’altres coses que tanquen i obren
femella
Transports
Cadascuna de les dues anelles de ferro, l’una fixada a la part inferior de la pala del timó i l’altra a la roda de popa, en les quals hom introdueix l’agulla o mascle corresponent.
La unió d’aquestes peces forma el joc de frontissa, que lliga el timó a l’embarcació
golfo
Construcció i obres públiques
Mecanisme format per una anella de ferro ancorada al brancal d’una porta on hom introdueix un piu unit al batent de la porta i que permet d’obrir-la i tancar-la.
Hom l’empra com a frontissa quan la porta no té bastiment i va penjat directament del brancal d’obra
blegar
Acostar les dues peces giratòries d’una frontissa, d’un golfo, etc.
passador
Tecnologia
Peça que s’introdueix lliscant dins una altra, com la barreta corredora d’una tanca, la vareta que fa d’eix d’una frontissa, etc.
encast
Oficis manuals
Cavitat produïda en una peça de fusta per embotir-n’hi una altra o per fixar-hi un objecte, com ara una frontissa, un pany, un tancador, etc.
fixa
Tecnologia
Frontissa amb dues pales que s’encaixen en els muntants de fulla i bastiment i es mantenen unides mitjançant un pern que s’allotja en l’element de sota que li fa de polleguera.
pomel·la
Tecnologia
Frontissa emprada per a muntar portes de pas en què l’eix de gir és solidari amb la pala unida al bastiment i permet de separar la porta del bastiment aixecant la fulla de la porta enlaire.
helicòpter
Esquema d’un helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a designar-lo…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…