Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
front
Esquema dels fronts fred i càlid segons la disposició i el moviment de les masses d’aire
© Fototeca.cat
Meteorologia
Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura Front fred és el que separa de l’aire càlid…
mesoanàlisi
Meteorologia
Anàlisi dels fenòmens de mesoescala.
S'utilitza generalment en l’estudi dels fronts càlids, els fronts freds, les oclusions, les tempestes i els complexos convectius de mesoescala
front peoner
Geografia agrària
Zona d’avanç de la colonització, agrícola essencialment, en un territori no explotat encara.
Les causes del desplaçament són diverses, però generalment obeeixen a una elevada densitat de població Estructures politicoadministratives precàries, juntament amb unes comunicacions deficients i una població escassa, caracteritzen aquests fronts Al segle XIX els fronts de colonització més importants foren els de Sibèria occidental i els de l’oest dels EUA i el Canadà, on la construcció de vies ferroviàries en facilità la colonització i la feu més sistemàtica Actualment, els principals fronts peoners es donen a l’interior del Brasil, al NE de la Xina, a…
superfície de discontinuïtat
Meteorologia
Superfície de separació de dues masses d’aire damunt la qual algunes de les propietats característiques d’aquestes —com la densitat, la velocitat, etc.—, o unes altres que en deriven, presenten alguna discontinuïtat.
Usualment hom les utilitza per a representar els fronts atmosfèrics
gunita
Construcció i obres públiques
Formigó o morter projectat a gran velocitat.
És utilitzada habitualment en fronts de paraments i talussos de pedra erosionats o esquerdats i en paraments interiors de túnels
contraguàrdia
Obra exterior en angle edificada davant un baluard per cobrir-ne els fronts.
corrent en jet
Meteorologia
Geografia
Corrent d’aire molt estret, de forma tubular, que té l’eix situat quasi horitzontalment a l’alta troposfera o al nivell més baix de l’estratosfera i que es desplaça cap a l’est a grans velocitats.
Els corrents en jet foren descoberts a la darreria de la Segona Guerra Mundial, quan els avions de bombardeig nord-americans, que volaven a una altura de 10000 m cap als objectius japonesos, gairebé no avançaven malgrat llur gran velocitat Dins els corrents en jet hi ha ràpides variacions de la força del vent, tant en sentit horitzontal de 10 a 100 nusos/km com vertical de 10 a 20 nusos/km, i en llurs eixos la velocitat del vent oscilla entre els 60 i els 400 nusos/km S’estenen al llarg de diversos milers de quilòmetres, i llur amplària és d’uns 100 km, a una profunditat de 3 a 8 km D’…
ona frontal
Meteorologia
Ondulació al llarg d’un front en superfície que representa la primera etapa en el procés de ciclogènesi, és a dir, de desenvolupament d’una depressió extratropical.
En la següent etapa d’intensificació, els fronts càlid i fred queden ben definits fins al procés d’oclusió que assenyala la maduresa i posterior desaparició de la depressió
front
Geografia
Estructura hidrogràfica caracteritzada per un assenyalat gradient horitzontal de densitat (de temperatura, salinitat o ambdós paràmetres) que separa o delimita masses d’aigua de característiques diferents.
Acostumen a tenir associats corrents intensos, que poden generar pertorbacions, remolins, barreges o moviments verticals d’aigua Aquests últims contribueixen a transportar cap amunt les sals nutrients i, per tant, en els fronts sovint la producció planctònica es veu incrementada
bersagliere
Militar
Soldat italià d’infanteria lleugera.
El cos dels bersaglieri, creat el 1836 pel capità Alessandro Ferrero della Marmora com un cos especialment escollit de tiradors, ha gaudit sempre de gran popularitat Durant la Segona Guerra Mundial participaren en tots els fronts, així com en la lluita d’alliberament