Resultats de la cerca
Es mostren 2281 resultats
prunera de fulles vermelles
Flors de la prunera de fulles vermelles
© C.I.C.-Moià
Botànica
Varietat de conreu d’una espècie de prunera, de la família de les rosàcies, originària de l’Àsia Menor i del Caucas.
És un arbret caducifoli molt conreat en jardineria per les seves fulles de color vermell fosc o porpra Les flors de color blanc rosat o rosa surten abundants al final de l’hivern i el començament de la primavera, abans de treure les fulles Fa fruits rodons de 2-3 cm de diàmetre, de color porpra i de carn dolça Aquesta espècie és molt apreciada com a ornamental pel contrast de color del seu fullatge amb el de les altres plantes la floració també n'és espectacular Viu molt bé tant en regions temperades com fredes, i es conrea com a arbre viari i en jardins Per a…
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La…
coriandre
Fulles de coriandre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 15 a 50 cm d’alçària, una mica fètida, amb fulles compostes, les superiors amb els folíols linears, i flors blanques disposades en umbel·les.
Els fruits secs són aromàtics i hom n'empra com a condiment i en la fabricació d’alguns licors
aciculifoli | aciculifòlia
Fulles aciculifòlies de cedre
Juanedc (CC BY 2.0)
Botànica
Que té fulles aciculars.
Sovint és donat com a sinònim de ‘conífera’ i de ‘resinós’
hiperboloide
hiperboloide 1, de dues fulles; 2, d'una fulla
Matemàtiques
Quàdrica que, respecte als seus tres eixos de simetria, té per equació (x2/a2) + (y2/b2) - (z2/c2) = ±1.
Entre les seves seccions planes, n'hi ha que són hipèrboles Quan el signe del segon membre és +, l’hiperboloide és anomenat d’una fulla o hiperbòlic quan és -, l’hiperboloide és anomenat de dues fulles o ellíptic Un hiperboloide és anomenat de revolució quan hom el pot considerar generat per la rotació d’una hipèrbola entorn d’un dels seus eixos de simetria
vern
Fulles de vern
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, monoic, de fins a 20 m d’alt, d’escorça bruna fosca i amb fissures, de brots glabres i víscids, de fulles amplament ovades, obtuses o retuses, irregularment serrades i més o menys enganxoses, de flors masculines en aments cilíndrics i de flors femenines en aments ovoides, amb esquames lignificades, i de fruits en núcula.
Es fa en boscs de ribera, a tot Europa, excepte a les Illes Balears i a les zones més àrides o més fredes L’escorça en decocció és emprada en gargarismes La fusta del vern és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d’albeca La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l’aigua és de les més duradores
arbre laurifoli
Arbre laurifoli Fulles de còcul (Cocculus laurifolius)
peganum (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Arbre de fulla plana i endurida, comparable a la del llorer.
Es diferencia de l’arbre esclerofille perquè té les fulles més grans És propi, principalment, de climes tropicals i subtropicals humits
eicòrnia
Fulles del jacint d’aigua
© Fototeca.cat
Botànica
Petit gènere de plantes aquàtiques, de la família de les pontederiàcies, de procedència sud-americana amb tiges de nusos radicants i fulles ovals o cordiformes, flotants o emergents.
L’espècie més important és Ecrassipes , de flors violades
arbre aciculifoli
Arbre aciculifoli Fulles de cedre
Juanedc (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre de fulles aciculars, estretes i llargues com agulles (pins, cedres, etc.).
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment