Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
acrògines
Botànica
Grup de jungermannials acrògines, amb fulletes ben aparents i amb un lòbul sacciforme.
lligabosc
Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre El lligabosc…
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
dicrà
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, en general de fulletes estretes i agudes, freqüents a terra i sobre les roques, a l’interior dels boscs.
Arriben fins a l’estatge més alpí
borró
Anatomia vegetal
Gemma ovoidal o fusiforme, constituïda per una coberta de fulletes modificades (catafil·les) estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en fase de repòs, destinat a originar un brot o una flor.
esfagnals
Botànica
Ordre de la classe de les molses, els membres del qual presenten fulletes formades per dos tipus de cèl·lules, unes de verdes, petites i de paret gruixuda, i unes altres de grosses, incolores, mortes i amb porus en llur paret cel·lular, encarregades d’emmagatzemar aigua.
Es caracteritzen també pel protonema laminar i perquè l’entoteci dóna lloc a la columella L’únic gènere és l' esfagne Sphagnum