Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
fus horari
Mapa dels fusos horaris
© Fototeca.cat
Física
Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa…
fus
Creu de fusos
Heràldica
Figura en forma de losange, però més estreta i allargada que aquest.
Les peces poden ésser formades amb fusos juxtaposats
fusat | fusada
fusat
Heràldica
Dit d’un escut o d’una peça completament plens de fusos i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color.
Generalment els fusos són verticals, però poden també ésser representats en banda o en barra fusat en banda, fusat en barra
baló
Indústria tèxtil
Forma que prenen els fils dels fusos i de les bitlles en enrotllar-se o desenrotllar-se a gran velocitat —per efecte de la força centrífuga— en algunes màquines tèxtils, com les contínues de filar i retòrcer i les filetes, d’ordidor o bobinadora.
Per tal d’evitar que els fils de dos fusos contigus no es casin a causa dels balons, hom hi colloca els antibalons antibaló
selfactina
Selfactina a l’empresa Francesc Casas S.A. de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues…
molí seder
Indústria tèxtil
Màquina per a tòrcer o retòrcer els fils de seda, de raió o d’altres matèries artificials o sintètiques de filament continu.
Consta d’un gran nombre de fusos disposats formant un arc, impulsats per una corretja contínua única que els fa voltar a una gran velocitat Aquests fusos porten uns rodets on hi ha enrotllat el fil de seda que hom vol tòrcer El fil es desenrotlla en sentit axial, atret per un mecanisme bobinador per fricció, a una velocitat d’enrotllament constant, i es torç en el seu recorregut ascendent Antigament eren moguts per força hidràulica, i llur emplaçament en la proximitat dels salts d’aigua procurava, a més, l’ambient humit necessari
mulgènua
Indústria tèxtil
Primitiva màquina de filar, inventada l’any 1779 per Samuel Crompton, precursora de la selfactina
.
Era constituïda bàsicament per un carro mòbil capaç de portar fins a 120 fusos
conflicte de les selfactines
Història
Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona pel juliol del 1854 contra la mecanització de la filatura amb les selfactines.
Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de…
banc portafusos
Indústria tèxtil
Barra horitzontal llarga, generalment immòbil, on van fixats els fusos o pues en les metxeres i contínues.
quadrant
Indústria tèxtil
Segment de roda dentada que, en la selfactina, produïa la rotació variable dels fusos durant la baixada del carro.