Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
colós

Els colossos de Mèmnon
JoMV
Escultura
Estàtua de dimensions gegantines.
En són exemples famosos la del colós de Rodes i les de Mèmnon Els colossos de Mèmnon són dues grans estàtues de pedra del faraó Amenofis III, situades a l’W de Luxor, prop de Madinet Habu que és al SW i del Ramesseum que és el NW, a la zona dels temples de la Necròpolis Tebana Després d’un terratrèmol que tingué lloc vers el 27 aC i que deteriorà els monuments, a la sortida del Sol una de les dues estàtues desprenia sons d’una certa musicalitat que, segons la llegenda, eren un cant de salutació a Aurora del seu fill Mèmnon Aquest fenomen cessà després de la primera restauració 200 dC, i hom l…
agegantar
Donar dimensions gegantines (a una cosa); engegantir.
engegantir
Donar (a una cosa) formes o proporcions gegantines.
hibridació cel·lular
Biologia
Fusió de la membrana de diverses cèl·lules que dóna lloc a una gran cèl·lula dotada de tants nuclis com cèl·lules originals hi havia.
D’ençà de l’aparició del microscopi òptic, hom observà cèllules gegantines procedents d’hibridacions, en els teixits epitelials infectats per virus de la verola, de la varicella o de l’herpes simple, entre d’altres En el laboratori, la hibridació cellular induïda ha permès d’estudiar l’expressió gènica, la localització de molts gens en els cromosomes respectius i la producció d’hibridomes hibridoma
esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia
Religions de Grècia i Roma
Religió egípcia
Art
Figura fabulosa amb cap humà i bust de dona, urpes de lleó, ales d’àguila, cos de lleó o de gos i cua de lleó o de drac.
Tant la idea de l’esfinx com la seva representació plàstica són producte de l’Egipte faraònic, on adquirí una gran difusió, sobretot en l’arquitectura Partint de la idea del lleó, que simbolitzava el protector dels llocs sagrats, els sacerdots heliopolitans conferiren a l’animal un cap humà amb la fesomia del faraó regnant L’exemple més antic és la Gran Esfinx de Gizeh, esculpida en època de Kefren a partir d’una prominència rocallosa propera a la rampa de la seva piràmide Fa 57 m de llargada, 20 d’alçada i 4 d’amplada i ha estat desenterrada a l’antiguitat i en els temps moderns Bé que sense…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació,…
orquestra
Instruments que conformen l'orquestra
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments musicals reunits per a realitzar una interpretació musical.
En el camp de la música occidental hom anomena orquestra el conjunt format almenys per més d’una dotzena d’instruments diversos, de manera que n'hi hagi almenys dos de cadascun dels més importants Quan el nombre d’instruments és reduït, hom l’anomena orquestra de cambra Una orquestra completa, actualment, sol comptar de vuitanta a cent instruments sovint hom l’anomena orquestra simfònica , perquè permet d’interpretar les obres simfòniques del repertori habitual Els instruments de l’orquestra pertanyen a quatre grups corda, vent o fusta, metall i percussió Si una orquestra només disposa d’…
obelisc
L’obelisc de la plaça de la Concòrdia de París, a França
© J. Mariné
Art
Història
Monument religiós, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic.
L’obelisc del grec obelískos , ‘ast’ en egipci, tehen comprèn en principi una base sobre la qual descansa l’obelisc pròpiament dit, acabat en forma de piràmide en egipci, benben recobert antigament d’electre Segons uns, representa la imatge estilitzada d’un raig de sol, i segons uns altres, el dit de Déu La teoria més acceptada, però, en fa un fetitxe primitiu, un betil, sobre el qual s’aixeca el sol al matí Sigui com vulgui, és un monument solar, car apareix per primera vegada a la dinastia V 2494-2345 aC, quan predomina la teologia heliopolitana, solar, i és consagrat a Ra, el Sol, o a…
observatori astronòmic

Secció del primer observatori de l’ESO, instal·lat al cim de La Silla (Xile)
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…
sauropterigis
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, de tronc massís i gros, de forma ovalada i amb la pell nua, cua curta, coll molt llarg, cap serpentiforme molt petit, amb les extremitats convertides en aletes però conservant els cinc dits englobats dins la paleta formada per la cua i el peu, i generalment de dimensions gegantines.
La fossa temporal superior era molt ampla i els orificis nasals ocupaven una posició superior Eren rèptils aquàtics i ictiòfags, que capturaven els peixos amb l’ajuda del seu llarg coll Habitaven a la mar, durant tota l’era secundària