Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
geòleg | geòloga
eustatisme
Geologia
Variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques.
L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia El descens, o regressió, és originat per esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics, i glacioeustatisme el…
paleontologia
Paleontologia
Ciència que estudia els fòssils, és a dir, les restes d’animals i vegetals que han pervingut del passat, enterrats en les capes geològiques.
La paleontologia ha donat una perspectiva històrica al fenomen vital, de tal manera que ha fet entrar en el marc de les coordenades terrestres una quarta dimensió, la del temps La paleontologia pot ésser vista a través de dos prismes i presenta dos vessants la paleontologia estratigràfica, que estudia objectivament els fòssils i amb ells determina l’edat relativa de les capes geològiques, i la paleontologia biològica, o paleobiologia, que observa i determina els fòssils com a restes d’uns éssers que visqueren en un passat més o menys remot És des d’aquesta darrera visió que la paleontologia…
minette
Mineralogia i petrografia
Mineral de ferro oolític, d’aspecte semblant al del marès.
És abundant en formacions geològiques del Juràssic, i és d’origen marí
geomorfogènia
Geomorfologia
Part de la geomorfologia que s’ocupa de l’origen de les formes del relleu.
Té com a tasca fonamental la datació cronològica de l’origen de les formes geològiques, per a la qual cosa hom utilitza els mètodes clàssics de datació
arc d’illes
Geomorfologia
Hidrografia
Filera d’illes que sovint voreja les fosses oceàniques i que habitualment és convexa vers l’oceà obert.
Hom hi distingeix un arc extern o frontal, sense volcans actius, i un arc intern, amb volcans actius Els arcs d’illes es compten entre les estructures geològiques més actives de la Terra
teoria de la contracció
Geologia
Teoria orogènica formulada per Élie de Beaumont el 1829.
Suposa que la Terra es refreda a poc a poc i provoca, així, una disminució en el volum del nucli, al mateix temps que l’escorça, que és rígida, es contreu formant arruges Les modernes teories geològiques han reduït aquesta teoria a una anècdota històrica
transurànid
Física
Núclid el nombre atòmic del qual és superior a 92, que és el que correspon a l’urani.
Tots els núclids transurànics són radioactius, amb períodes de desintegració petits, comparats amb les edats de les formacions geològiques de la Terra i per això no es troben en la natura, sinó que són creats artificialment per bombardeig de núclids pesants amb neutrons o núclids lleugers Els transsurànids formen part del grup dels actínids
fotogeologia
Geologia
Conjunt de mètodes que permeten d’obtenir, a partir de les fotografies aèries, dades sobre la geologia d’una regió (estereofotogrametria, fotogrametria).
Les fotografies aèries mostren, de vegades, detalls geològics difícils de detectar sobre el terreny També són emprades per a fer cartografies geològiques de zones poc accessibles, com ara grans àrees dels estats africans Les fotografies aèries poden ésser utilitzades per a fer aixecaments topogràfics Per a la interpretació dels fenòmens geològics a gran escala hom utilitza fotografies realitzades des de satèllits
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes