Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
germinal
Història
Nom del setè mes del calendari republicà francès (1792-1806), corresponent a l’interval de 21 de març al 19 d’abril.
plasma germinal
Biologia
Part de la matèria viva dels éssers pluricel·lulars capaç d’ésser transmesa, sense modificacions, de generació en generació a través de les cèl·lules germinals i no afectada per l’ambient de l’individu.
El plasma germinal dóna origen en cada individu a les cèllules corporals o soma Fou definit en la teoria de Weimann i en oposició al plasma somàtic
gàmeta
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot.
Els gàmetes poden ésser morfològicament iguals isogàmeta o molt diferents heterogàmeta Els gàmetes mòbils reben el nom de planogàmetes , i els immòbils aplanogàmetes Molts organismes, com és ara l’home, presenten una heterogàmia denominada oogàmia , que es caracteritza pel fet de presentar un gàmeta immòbil gros i ric en substàncies òvul i un altre de petit, flagellat i mòbil espermatozoide
ectosoma
Biologia
Formació del citoplasma que es dóna en els primers estadis de segmentació del zigot d’alguns crustacis, com el gènere Cyclops, i també en alguns insectes.
Hom creu que la seva funció té relació amb la diferenciació germinal
preformacionisme
Biologia
Teoria embriològica (embriologia) proposada per Aromatari i defensada per Malpighi, Swammerdam, Leeuwenhoek i altres (s. XVII), segons la qual els organismes es troben preformats en les cèl·lules germinals.
Aquesta teoria s’oposa a l'epigènesi Els partidaris de la preformació germinal de l’òvul formularen els principis de l'ovisme, i els de l’espermatozoide, els de l'animalculisme
somatoderma
Anatomia animal
Capa exterior ciliada, monoestratificada, constituent del cos dels mesozous.
En els ortonèctids, resta disposada en anells transversals que se succeeixen al llarg de l’eix longitudinal del cos que així presenta una típica segmentació i engloba diverses cèllules germinals En els dicièmids, és constituït per un màxim de 25 cèllules i engloba una sola gran cèllula axial o germinal
fol·licle de Graaf
Anatomia animal
Vesícula que conté l’òvul o cèl·lula germinal de la femella.
Contràriament a allò que s’esdevé en el mascle, al moment del naixement l’ovari té un nombre determinat de follicles 400 000-500 000 en la dona, que ja no augmenta més En cada cicle menstrual en madura un, que expulsa el contingut —l’òvul— cap a la trompa i la matriu El nombre de follicles no madurats es va atrofiant, de tal manera que, en arribar a la menopausa, han desaparegut gairebé del tot
ovari
Secció frontal de l’ovari i dels principals òrgans genitals interns femenins
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula femenina dotada de la doble funció de formació dels òvul
i de la secreció endocrina dels estrogen
i de la progesterona
.
N'hi ha un a cada banda de l’úter, a la cavitat pelviana i en un plec del peritoneu denominat lligament ample Cadascun d’ells resta connectat amb l’úter mitjançant la trompa de Fallopi, l’extremitat fimbriada de la qual el recobreix parcialment Sota un epiteli simple, denominat germinal , l’ovari pròpiament dit comprèn dues zones l’una, la zona cortical o germinativa , és disposada perifèricament i integrada per un teixit conjuntiu denominat estroma i pels follicles ovàrics en diversos estadis de maduresa primordial, primari, secundari, terciari i madur o follicle de Graaf i l’altra, la zona…