Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
glaçada
Glaçada sobre un llac
© C.I.C -Moià
Meteorologia
Congelació de l’aigua dels recs, de les basses, de la continguda en la superfície del sòl, etc., en produir-se un descens de la temperatura ambient per sota dels 0°C, o punt de congelació.
glaçada negra
Meteorologia
Glaçada a conseqüència de la qual les parts tendres dels vegetals es moren i es tornen d’un color fosc.
Hom diu també que les plantes es rosteixen
glaçat | glaçada
gelada

Gelada sobre una planta
© Xevi Varela
Meteorologia
Rosada glaçada.
La gelada, que sol cobrir les herbes baixes i la terra, es pot formar amb temperatura de l’aire superior a 0°C
rostir-se
Meteorologia
Tornar-se, les parts tendres dels vegetals, d’un color fosc a causa d’una glaçada.
El temps meteorològic que ho produeix és anomenat glaçada negra Hom diu que les plantes es rosteixen
permagel
Geomorfologia
Hidrografia
Sòl, o formació superficial, que roman glaçat durant anys consecutius.
La zona glaçada pot atènyer centenars de metres de gruix Durant l’època estival es desglaça la part superficial i queda amarada d’aigua ja que el sòl glaçat en profunditat actua com una capa impermeable En aquest nivell superficial es poden produir fenòmens de solifluxió, crioturbació i processos pedològics Ocupa la totalitat de l’Antàrtida i més de la meitat de la superfície del Canadà, Alaska i Rússia
abrusar
Cremar l’ardor del sol (les plantes), especialment després d’una glaçada.
corrent
Meteorologia
Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
Pot actuar d’una manera permanent o accidental i moure's a grans velocitats o d’una forma imperceptible Quan el moviment es produeix en una massa d’aire en direcció horitzontal hom l’anomena vent, i si té direcció vertical, és un corrent de convecció Els corrents d’una massa aquosa poden ésser de diferents tipus si la massa corre per sobre dels continents i d’una forma continuada, serà un corrent fluvial o riu si és superficial, i subterrani si circula per sota la superfície si és una part de les aigües d’un oceà o d’una mar, hom l’anomena corrent marí També les acumulacions d’aigua …
esquimal

Dona esquimal
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.
Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…