Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
glacis
Militar
En una fortificació, terreny en pendent que baixa des del camí cobert fins al camp.
glacis
Geomorfologia
Hidrografia
Superfície d’erosió amb un pendent longitudinal net, que oscil·la entre 1 i 5%, constant o lleugerament còncava, però sense pendent lateral.
pediment
Geomorfologia
Hidrografia
Espècie de glacis rocallós, constituït per una superfície d’erosió d’un cert pendent (menys del 7% en general), modelada sobre roca dura i dominada a la part superior per un relleu abrupte ocasionat pels efectes de l’erosió.
El glacis d’erosió, pròpiament dit, es desenvolupa, per contra, sobre roques tendres i al peu d’un relleu estructural L’existència d’una sèrie de pediments coalescents pot donar lloc a la formació d’un pediplà Entre les formes de relleu residuals característiques dels pediments, hom pot esmentar els pitons o banyons rocallosos , les dorsals de balena i en particular els inselberge , relleus aïllats i molt resistents al desgast El sector de contacte del pediment amb el relleu abrupte que el domina és conegut pel nom alemany de knick o pel llatinoamericà de rinconada
hemipelagita
Geologia
Sediment o roca sedimentària formada per una barreja de material terrigen (generalment decantat a partir d’un corrent) i material pelàgic (restes de microorganismes).
És característica d’ambients marins d’una certa fondària, com ara els talussos o els glacis continentals
raiguer
Geomorfologia
Part més baixa d’una muntanya, on comença la pujada.
Pot ésser considerat com a sinònim de glacis o de piemont, i és una superfície d’erosió de poc pendent 1 a 5°, a voltes lleugerament còncava, sovint recoberta per un mantell de reblum graves, sorres, llims i argiles de poca gruixària, elaborada sota climes àrids i al peu de relleus de forta energia Pot ésser també un conjunt de cons de dejecció coalescents
sufossió
Geomorfologia
Hidrografia
Erosió produïda per infiltració d’aigua en un terreny, que provoca l’arrossegament del material granular del sòl des de la superfície fins a la part inferior.
Dóna lloc a conductes tubulars de dimensions variables, els quals poden arribar a constituir una xarxa subterrània de drenatge La subfusió provoca la degradació i el collapse de talussos, amb la consegüent pèrdua de sòl Afecta materials poc consistents, com ara llims, argiles, graves, loess i tosques volcàniques, i és característica de zones àrides i semiàrides Als Països Catalans el procés de subfusió té lloc, entre altres indrets, a la formació superficial de la conca d’Òdena Anoia, constituïda per dipòsits incoherents sorres i llims de glacis i terrasses fluvials
canal submarí
Hidrografia
Vall poc encaixada i abrupta, lleugerament sinuosa, que entalla el glacis continental i els ventalls submarins, o que ocupa el tàlveg en la intersecció de dos glacis oposats.
El seu eix té un gradient de pendent molt petit i en ambdós vessants solen formar-s’hi motes mota submarina o dics naturals
relleu submarí

Perfil esquemàtic del relleu submarí (l’escala horitzontal no és representativa de les distàncies reals)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una…
inselberg
Geologia
Relleu residual aïllat que, per damunt d’un peneplà o d’un glacis, pot assolir alçades superiors als 500 m.
El cim pot ésser pla com a testimoni d’un antic peneplà o d’una superfície estructural, molt inclinat com a fragment d’un hogback o en pa de sucre L' inselberg es forma en regions de clima sec i calorós
pediplà
Geomorfologia
Terme proposat per Maxson i Anderson (1935) per a designar un relleu aplanat, desenvolupat per la coalescència de pediments o glacis d’erosió.
Representa l’estadi final del cicle d’erosió àrid