Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pelobàtids
Zoologia
Família d’anurs de l’ordre dels anomocels, de cos arrodonit, estern format per dues meitats cartilaginoses que cavalquen l’una sobre l’altra, apòfisi transversa de la vèrtebra sacra força dilatada, les primeres vuit vèrtebres procèliques i el sacre fusionat al còccix, pupil·la vertical i dents a la mandíbula superior solament.
Inclou espècies difoses per tot l’hemisferi septentrional i per l’arxipèlag malai, distribuïdes en uns quants gèneres, entre els quals destaca Pelobates , amb els gripaus d’esperons, i Pelodytes
bufotenina
Química
Cristalls insolubles en aigua i solubles en alcohol, que es fonen a 146-147°C.
N'hi ha en el verí de certs gripaus, d’on pot ésser aïllada és un derivat N-simetilat de la serotonina, de la qual conserva algunes propietats És emprada en medicina com a allucinogen
bufònids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs
molt evolucionada, que comprèn individus caracteritzats principalment per la manca de dents a ambdues mandíbules.
Tenen hàbits generalment terrestres i una distribució molt àmplia habiten a tot Àfrica llevat de Madagascar i a Amèrica i Euràsia, al sud dels 60° de latitud En termes generals, comprèn els gripaus més comuns
bufotoxina
Bioquímica
Cadascun dels glucòsids trobats en les secrecions cutànies dels gripaus juntament amb la bufotenina i altres substàncies actives sobre el sistema nerviós.
Les bufotoxines són típicament verins cardíacs Llurs genines són la bofotalina i les bufogenines, les quals es troben conjugades amb la suberilarginina
porus
Anatomia animal
Herpetologia
Orifici per on surten diversos productes d’excreció, com suor, seu, etc. (porus excretors), productes sexuals (porus genitals), excrements (porus anals) o secrecions (porus secretors), com els femorals dels llangardaixos o les paròtides dels gripaus.
També n'hi ha amb paper respiratori, com els estigmes dels artròpodes terrestres, o que treuen hormones, com el de la glàndula verda dels crustacis, o feromones, en els lepidòpters
apicultura
Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…
bruixeria
Esoterisme
Poder malèfic exercit per qui hom suposa que té pacte amb el diable.
A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ésser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen L’origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans, però molt especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l’Europa medieval Les dones que la practiquen són anomenades bruixes , i els homes, bruixots El poder d’aquestes persones es manifesta en el fet d’ embruixar persones o animals,…