Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
pàgines grogues
Comunicació
Directori en forma de suplement de la guia telefònica que conté un índex, ordenat per sectors comercials, de les empreses que hi són adscrites.
guacamai
Guacamai roig d’ales grogues i blaves 'Ara macao?
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells dels gèneres Anodorhynchus
i Ara
, de la família dels psitàcids
.
Guacamai blau 'Ara ararauna' © Fototecacat Presenten la cara totalment o parcialment desproveïda de plomes, el bec gros i fort, la cua tan llarga com el cos, o més, i són de plomatge molt llampant El guacamai blau Ara ararauna , el guacamai militar Ara militaris , el guacamai roig d’ales grogues Ara macao i el guacamai roig d’ales verdes Ara chloroptera tenen la part plomada del cap més o menys ratllada de negre, i el guacamai jacint Anodorhynchus hyacinthus té desproveïts de plomes únicament els entorns dels ulls i del mentó, que són grocs Tots ells habiten al centre i al sud d’…
ranuncle
Ranuncle (Ranunculus ficaria)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac,…
heliantem
Botànica
Gènere de plantes sufructicoses o herbàcies, de la família de les cistàcies, de fulles oposades petites, de flors pentàmeres disposades en cimes racemiformes i de fruits en càpsula trivalva.
L' heliantem itàlic o herba pedrera Holeandicum ssp italicum , mata de fulles ellíptiques i de flors grogues, creix en terrenys pedregosos de la regió mediterrània L' heliantem setge o simplement setge Horiganifolium , subarbust de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles ovades i flors grogues, és endèmic de la península Ibèrica i les Illes Balears
gratapalles
Gratapalles
© Paco Gómez
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16 cm.
Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional
gencianina
Química
Compost que es troba en l’arrel de la genciana (0,1%), de la qual hom l’obté per polvorització, maceració amb aigua i extracció amb alcohol.
Cristallitza en agulles grogues, que es formen a 266-267°C És emprada com a colorant
centaura groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gencianàcies, de tija erecta, prima, glauca, simple o ramificada a la part de dalt, que fa de 5 a 60 cm, amb fulles caulinars ovatotriangulars, oposades, perfoliades i fulles basals obovades que formen una roseta.
Les flors, grogues, són disposades en cimes pauciflores Creix en pastures i herbeis, preferentment humits, de tot Europa
carlina corimbosa
Carlina corimbosa
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, ramificada, que ateny de 20 a 40 cm d’alçada, amb fulles coriàcies i espinoses i capítols mitjans, agrupats en ample corimbe terminal.
Les flors són grogues, i les bràctees internes, d’un groc viu Creix en pasturatges secs de la regió mediterrània
aquilègia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ranunculàcies, perennes, de fulles biternades o triternades i flors amb cinc pètals llargament esperonats, generalment blaus o violetes.
Algunes espècies són silvestres, com el corniol, i moltes altres, de flors blaves, blanques, grogues, etc, són conreades en jardineria Hom en coneix moltes formes híbrides
àcid wolfràmic
Química
Denominació no sistemàtica del triòxid de tungstè monohidratat (WO 3 ·
H 2
O), que hom obté per tractament amb àcid sulfúric calent del wolframat sòdic (Na 2
WO 4
).
Es presenta en forma de pólvores grogues, insolubles en aigua i solubles en àlcalis És emprat com a mordent i com a intermedi en la preparació del tungstè metàllic