Resultats de la cerca
Es mostren 408 resultats
gust
Biologia
Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.
En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les amargues
gust
Plaer amb què hom fa alguna cosa o que hom troba en alguna cosa.
gust
Manera especial (personal o col·lectiva) de sentir i de realitzar l’obra artística en una època determinada.
potenciador de gust
Alimentació
Substància que té un tast i una olor dèbils però que accentua la intensitat i la qualitat de les aromes i dels tasts naturals d’un aliment.
És emprada com a additiu en sopes, carns i derivats i vegetals envasats Entre els potenciadors més emprats cal esmentar el glutamat monosòdic i els nucleòtids
ràfega
Meteorologia
Fluctuació del vent en direcció i velocitat, que s’esdevé a intervals curts inferiors quasi sempre a un minut i, a vegades, de pocs segons.
Són degudes a moviments verticals ràpids i irregulars de l’aire
ventada
Meteorologia
Bufada forta de vent, amb un augment sobtat de la seva força i de més durada que una ratxa.
cacogèusia
Patologia humana
Sensació de gust desagradable.
És un símptoma característic en afeccions estomatològiques, linguals, en certs tipus d’epilèpsia i en algunes síndromes paraneoplàsiques
teatre
Una escena d’Al vostre gust, de William Shakespeare, en una representació del Teatre Lliure de Barcelona, segons la traducció de J.M de Sagarra
© Fototeca.cat
Teatre
Representació pública d’una obra teatral.
A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…