Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
escitonematàcies
Botànica
Família d’esquizofícies filamentoses que tenen hormogonis i heterocists.
oscil·latorials
Botànica
Ordre d’esquizofícies, amb filaments indivisos, sense heterocists i amb beina o bé sense.
hormogoni
Botànica
En les esquizofícies, fragment de tricoma, entre dos heterocists, que pot actuar de propàgul.
hormogonals
Micologia
Ordre d’esquizofícies filamentoses que es multipliquen per hormogonis i que sovint presenten heterocists.
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
estigonematals
Botànica
Grup d’esquizofícies, que comprèn espècies filamentoses, formadores d’heterocists i capaces de produir ramificacions veritables.
nostocals
Botànica
Ordre d’esquizofícies filamentoses, de cèl·lules arrodonides i formadores de cadenes amb heterocists, lliures o englobades en mucílag.
anabena
Botànica
Gènere de cianofícies, de l’ordre de les hormonogals, que formen filaments amb heterocists com els dels nòstocs, però de vida planctònica.
Poden originar masses a la superfície de l’aigua, anomenades flor d’aigua, i fixar nitrogen de l’aire