Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
lilà de Pèrsia
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les oleàcies semblant al lilà, però més baix, de fulles més petites, amb el limbe decurrent, i de flors en raïms fluixos.
És planta de jardí oriünda de Pèrsia i de l’Himàlaia
indentador | indentadora
Geologia
En tectònica d’indentació, dit del bloc, generalment de naturalesa cratònica, que durant un procés de col·lisió continental actua de forma més rígida incrustant-se en el bloc relativament més plàstic que forma el cinturó orogènic.
Un exemple de bloc indentador és la placa índica amb relació al cinturó orogènic himalaià
indentat | indentada
Geologia
En tectònica d’indentació, dit del bloc que durant un procés de col·lisió continental es deforma plàsticament en resposta a la indentació d’un bloc més rígid, produint-se un cinturó orogènic amb estructures d’extrusió lateral.
Un exemple de bloc indentat és la placa eurasiàtica, que es deformà donant lloc al cinturó orogènic himalaià
tar
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins, d’aspecte bastant típic de cabra, de fins a 1 m d’alçada i 1,5 de longitud total.
Estès per l’Índia, l’Himàlaia i Aràbia, pot arribar a 2 000 m d’altitud, i hom el troba en les zones accidentades La seva domesticació no és difícil
bàral
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids del grup dels marrans, de la subfamília dels ovins, bé que per l’aspecte i els costums recorden les cabres.
El pèl del dors és de tons blancs o grisos, i el del ventre, blanc Tenen les banyes grosses i divergents i manquen de barba Viuen a l’Himàlaia, a una gran altitud
mongeta azuki
Alimentació
Agronomia
Grana petita, arrodonida i vermellosa de la Vigna angularis, de la família de les papilionàcies.
És cultivada originàriament a l’Àsia oriental i a l’Himàlaia, on és molt emprada en la cuina, sobretot per a l’elaboració de l' anko , una mena de melmelada feta amb sucre o amb mel
pela-roques
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ticodròmids, de 16 cm, que té el cos grisenc, les ales arrodonides, vermelles per sobre i negrenques per sota i les vores, amb 8 taques blanques cadascuna.
El bec és llarg, prim i amb l’extrem corbat cap avall S'alimenta d’insectes, que captura tot enfilant-se per les parets dels penya-segats Habita a les grans serralades des del sud d’Europa fins a l’Himàlaia És present, però molt escàs, als Països Catalans
bèrberis
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les berberidàcies, de fulles sovint espinoses o reduïdes a espines, flors grogues i fruits en baia.
Bé que una de les seves espècies, el coralet B vulgaris , es fa a Europa, comprèn un gran nombre d’espècies, les unes caducifòlies i les altres perennifòlies, originàries sobretot de la Xina, de l’Himàlaia i de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals són conreades com a ornamentals