Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
hipo-
Música
Forma prefixada del mot grec hypó, que significa ’sota', ’en menys quantitat', ’en grau deficient o inferior'.
En la teoria de la música, el prefix ’hipo-' s’afegeix al nom dels modes autèntics per a referir-se als plagals, l’àmbit dels quals és una 4a J inferior respecte dels autèntics Així, els quatre modes autèntics del sistema medieval dòric, frigi, lidi i mixolidi es converteixen en els quatre plagals anomenats hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi Posteriorment, H Glareanus Dodecachordon , 1547 hi afegí els modes hipoeoli i hipojònic
hipo-
Forma prefixada del mot grec ἵππος, que significa ‘cavall’.
hipo-
Química
Forma prefixada del mot grec ὑπό, que hom fa servir per a indicar ‘un grau inferior d’oxidació’.
singlot
Patologia humana
Contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l’abdomen, la qual es va repetint a intervals més o menys regulars, i que va acompanyada d’un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals.
plagal
Música
Adjectiu que s’aplica -per oposició a autèntic- a les cadències harmòniques conclusives en les quals l’acord de subdominant precedeix el de tònica (cadència plagal), i als modes gregorians (mode) l'àmbit dels quals comprèn l’octava que va de la 4a inferior a la seva nota finalis a la seva 5a superior.
Els modes plagals solien anomenar-se amb el prefix hipo- seguit del nom del mode autèntic per exemple, mode hipodòric Pot ser aplicable, per extensió, a l’àmbit d’octava de dominant a dominant d’una melodia tonal
prefix
Gramàtica
Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre: inadequat, refer, desfer, disgust, conciutadà, preveure, contrasentit, etc.
Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I entre els més…
mode
Música
Relació particular que, en una peça o un fragment musical, estableixen les notes d’un sistema musical determinat amb la nota que s’erigeix com a centre tonal, o tònica.
La representació gràfica més habitual del mode és en forma d’escala ascendent d’una octava d’extensió limitada per la tònica en els dos extrems D’aquesta manera es poden apreciar el sistema al qual pertany el mode en funció de quantes i quines són les notes que hi apareixen i les relacions intervàlliques concretes que s’hi donen En el llenguatge tonal modern, que utilitza bàsicament el sistema heptatònic , es troben dos modes el mode major i el mode menor Aquests dos modes representen dues maneres d’organitzar les notes del mateix sistema Per exemple, les notes fa, do, sol, re, la, mi, si,…