Resultats de la cerca

En bones condicions de llum, temperatura i nutrició, l’increment en diòxid de carboni afavoreix la fotosíntesi i, per tant, el creixement de les plantes Normalment, en l’atmosfera hi ha una concentració de 340 ppm Sovint hom haurà d’enriquir l’ambient en els hivernacles el nivell òptim és entre 800 i 1 200 ppm per a un gran nombre de conreus

Generalment s’installen plaques solars sobre els conreus o les pastures a una altura que els faci practicables, o s’integren en hivernacles o altres edificacions de les explotacions agropecuàries

La temperatura i la humitat són regulables, el sostre és fet generalment amb material plàstic transparent, a fi d’aprofitar al màxim la radiació solar, i la secció més llarga de la construcció és orientada cap al sud Al segle XVII aparegueren els primers hivernacles, els quals en un principi eren construïts de totxos i vidres, però anaren evolucionant cap a estructures més lleugeres i translúcides Cap a la meitat del segle XIX, els hivernacles passaren d’ésser un refugi contra el clima hostil a ésser una estructura on hom controla l’ambient de manera molt eficaç El desenvolupament de la…

Bé que anteriorment hom feu alguns hivernacles on eren regulades algunes condicions ambientals, no fou fins a la fi del decenni 1940-50 que FW Went construí els primers fitotrons a l’institut tecnològic de Califòrnia

Viuen bé en hivernacles i a l’interior, sempre que durant la vegetació passin un quant temps —l’estiu— a l’aire lliure i durant el període de repòs —l’hivern— hom deixi de regar-los, no es glacin i es mantingui la terra eixuta

Cal destacar G cardinalis , de flors vermelles, G gandavensis , de flors vermelles o d’un groc vermellós, G lemoinei , de flors blanques, grogues o vermelles amb taques purpúries, i G primulinus , de flors d’un color groc clar Els gladiols tenen molta importància en floricultura, i són plantats a l’aire lliure o en hivernacles, en sòls flonjos i ben drenats

La sembra sol ésser efectuada a la primavera o a l’estiu, llevat de la dels vegetals que resisteixen el fred de l’hivern Les llavors grosses han d’ésser enterrades a més profunditat que les petites Les llavors poden ésser sembrades a raig de cabàs o a grapats sembra a ruix , sembra a eixams , sembra a pols, , sembra a grapat o sembra a barreig , dipositant-ne algunes a cadascun dels clots fets a terra expressament sembra a mates , sembra a poms , sembra a motes , sembra amb paló , sembra a palot , sembra al colpet, sembra a cavulls o sembra a caveguell i tirant les llavors, darrere el…

Hi ha diferents factors que influeixen en la creació d’un viver el clima, el sòl i l’economia Tots els vivers han de tenir una selecció de peus mare, o plantes destinades a proporcionar llavors, empelts, etc Aquestes plantes han estat seleccionades acuradament per tal de controlar l’autenticitat de les varietats En els vivers hom pot sembrar les plantes directament en el sòl o bé realitzar conreus en contenidor amb substrats artificials En general, els vivers són tancats en hivernacles o són cultius protegits, però hom també pot els fer a l’aire lliure Hom els classifica segons…

S’ocupa d’aspectes diversos, com l’estudi de les condicions climàtiques i edàfiques òptimes per al desenvolupament de cadascuna de les espècies, el coneixement de les malures més freqüents i els mètodes de prevenció i de guariment, el millorament de les varietats ja existents i l’obtenció d’altres de noves, etc Entre les espècies conreades directament sobre el terreny, per a l’explotació com a flor tallada, destaquen les roses, els clavells, els crisantems, les gardènies, els gladiols, els narcisos, els lliris, les tulipes, els ranuncles, les anemones, etc, i com a plantes ornamentals en…

Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses,…