Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
bomba de dispersió
Militar
Explosiu convencional llançat des de l’aire o des de terra i dissenyat per a dispersar o alliberar les submunicions explosives que inclou, cada una de les quals d’un pes inferior a 20 kg.
Aquests explosius provoquen grans problemes humanitaris En primer lloc, perquè la dispersió significa que no poden distingir entre objectius militars i civils de manera que l’impacte humanitari pot ser extrem, especialment quan s’utilitza l’arma a prop de zones poblades Moltes submunicions no esclaten en impactar i es converteixen en mines antipersona de facto , que causen morts i mutilacions molt de temps després d’haver finalitzat el conflicte
despesa militar
Economia
Militar
Conjunt de tota la despesa que fa un estat mitjançant els ministeris o departaments de defensa amb l’objectiu de garantir la defensa armada del territori d’un Estat.
Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau
humor
Literatura
Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.
Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica Tanmateix, als s XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos Defoe, Swift, Goldsmith, etc feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de malestar individual…
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…