Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
iber | ibera
Història
Individu d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia, en un sector que comprenia una ampla faixa litoral que encloïa tots els Països Catalans continentals i, a més, una bona part d’Aragó, Múrcia i extenses zones d’Andalusia.
Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…
iber | ibera
Història
Habitant de l’antiga regió d’Ibèria, al Caucas, o de la Geòrgia en general.
iberoromà | iberoromana
toponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc.
La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi de la toponímia és estretament vinculat amb el d’…
oretà | oretana
Història
Individu d’un poble iber establert a les parts altes de les conques del Guadalquivir i del Segura.
codi de catalogació
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de normes per a la redacció dels catàlegs d’una biblioteca, d’una xarxa de biblioteques o de totes les biblioteques d’un estat.
Totes les biblioteques nacionals tenen els respectius codis de catalogació, que coincideixen en les regles bàsiques i contenen les normes especials per a la correcta entrada al catàleg dels cognoms i de les institucions pròpies de l’estat Entre els codis de catalogació més importants d’Europa han figurat la Introduction pour procéder à la confection du catalogue , establerta a partir del 1791 a les biblioteques de París les Rules for compiling the Catalogues , seguides pel British Museum a partir del 1830 les Instruktionen für die Alphabetischen Kataloge der Preussischen Bibliotheken ,…
cartaginès | cartaginesa
L’expansió dels cartaginesos
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble, dit també púnic, d’arrel fenício-semítica, que tingué com a centre la ciutat de Cartago i l’estat que fou format al seu voltant, a l’actual territori de Tunísia.
Cartago, que fou originàriament una de les diverses factories comercials que els fenicis establiren a la Mediterrània central i occidental, esdevingué, excepcionalment, una colònia de poblament D’ençà dels segles VII i VI aC els cartaginesos començaren a ésser un poble important, i estengueren llur radi d’acció i d’influència damunt altres centres urbans fundats prèviament pels fenicis a Sicília i Sardenya L’any 654 aC, segons la tradició clàssica, ocuparen Eivissa, on establiren un important centre comercial i de poblament Actuaren també damunt la costa del nord d’Àfrica, a l’oest de Cartago…